divendres, 20 de febrer del 2009

Meido Cafe (メイドカフェ)

Els meus companys de laboratori ultra-treballadors de vegades s'apiaden del pobre estudiant estranger i dediquen una estoneta a compartir vivències amb mi o recomanar-me llocs on anar. Quan els vaig preguntar què hi havia d'interessant pel centre neuràlgic de la ciutat, el barri de Tenjin (天神), mig rient mig seriosament em van dir que per allà podia anar al que s'anomena un "Meido Cafe" (メイドカフェ), que transcrit a l'anglès seria un “Maid Cafe”. O sigui, un “cafè de minyones”, un bar on tot val 5 vegades el seu preu, però les cambreres van vestides de minyones. Això si, res marrano, eh??

En les paraules textuals d'un dels companys, un lloc exclusivament per "frikis de meido" (que no de miedo, tot i que també aplicaria). Com es pot apreciar, jo també els vaig ensenyant el vocabulari bàsic català/castellà.

Algun cop n'havia sentit parlar d'aquests llocs...però passar de la teoria a la pràctica ja és un altre tema. Sobretot, anar-hi jo tot sol amb el meu japonès de firetes i pinta de guiri em va fer una mica de pal, pel que al final els vaig convèncer perquè m'hi portessin, cosa que els va fer molta gràcia (potser es reien amb mi, o de mi, millor no pensar-hi). Després d'una mica de preselecció,perquè d'aquest llocs n'hi ha uns quants, es va acordar anar a un anomenat Tenjin Style(天神Style). Per sort, a part de mirar dibuixets, no us entereu del que posa a la web i per tant no podeu esbrinar què hi ha escrit a les pàgines on es descriuen les cambreres (a menys que hageu fet Japonès I, II i III per l'ateneu de la UOC) . El problema és que tampoc enteneu les estrictes normes de comportament, on diu clarament què passa amb els clients amb les mans molt llargues.

Si bé a la pàgina web dels més espectaculars tenen una mena de rànking amb les cambreres més populars entre els clients (i si he de ser cruel, entenc perquè algunes estan a baix de tot...), els d'aquí són més petitets, i per tant el criteri de selecció principal que van aplicar va ser si hi havia algun esdeveniment especial en plan "el dia de...". Malauradament, no hi havia cap que fos aviat. Tot just se'ns havia passat el dia de "ツンデレ"... que es tradueix a "el dia que totes les cambreres et tracten com una merda". Bé, en realitat aquesta paraula té un seguit de matisos , però per no enrotllar-me, ja he deixat la referència per qui li interessi. Tot i així, si que diré que l'equivalent cultural, que no traducció literal, que penso que és més proper per nosaltres seria "que es fa l'estreta" (es comporta com que no, però en realitat ho vol...). Com se sol dir, "pa mear y no echar gota".

I com el post ja s'ha allargat molt, crec que deixo per un altre dia el desenllaç ^_^

つづく...

6 comentaris:

  1. Hola Joan! Nada, que me ha pasado mi madre la dirección de tu blog y ya que tenia tiempo y aún me acuerdo algo del catalán, pos me lo he estado mirando XD.
    Me acuerdo de los Maid Cafes... en Akihabara la panda de enfermos con los que iba se empeñaron en ir a uno... afortunadamente se les olvidó al poco tiempo de estar comprando cosas como locos (y yo no se lo recordé... por si acaso XD).

    Mu bonico el blog :P

    ResponElimina
  2. saps on puc aconseguir un vestit d'aquests? pel carnestoltes de l'any que ve, que aquest ho estem patint..

    ResponElimina
  3. Bueno, ya sabes que va bien saber idiomas.

    De hecho, en Akibahara están los más grandes de todos, pero seguro que esto lo resuelves cuando vuelvas de nuevo por acá (con tres maletas vacías, listas para llenar de cosas).

    >Mu bonico el blog :P

    Por si me quedaba alguna duda de tu identidad ^_^

    ResponElimina
  4. si, Redhan, fes un estudi de mercat i muntem un café d'aquests a BDN, la teva germana, la Dana, la Sara (que a partir de demà ja pot treballar legalment) i jo. Fem sushi i servim vestides de manga...segur que ho omplim de gent normal! :-P

    ResponElimina