Ha nevat! (雪が降りましたよ)

Fa poc a nevat per aquestes contrades, tot just el dia que tenia tot planificat per anar a voltar pel centre. De fet, parlant amb propietat, va nevar una burrada. Evidentment, com badaloní que viu a prop del mar i no està acostumat aquestes coses, immediatament em vaig abrigar tot ho bé que vaig poder i vaig sortir escopetejat per la porta a fer el burro sota la neu.

Els carrers eren plens jovent jugant i fent xisclets, o fent competicions a veure qui construïa el ninot de neu mes gran de tots (això m'ha servit per aprendre que ninot de neu es diu "yukidaruma", (雪達磨, una altra paraula per la col.le) . Uns quants ganàpies es dedicaven a fer boles gegantines de neu, que una setmana després encara perduren i no es fonen de cap manera. Al costat de la residència tinc un camp de tenis i han hagut d'anar amb martells i pics a esclafar-les per poder jugar...

Pel que es veu, per aquí tampoc és un fet habitual, ja que també estem ben a tocar del mar, i potser cal remuntar-se a fa més de 10 anys per trobar una nevada igual, però jo no ho sabia. Amb raó la gent estava al.lucinant i hiperactiva. Sembla que s'han esperat a que arribi jo.

Una habitació japonesa (和部屋)

Abans de venir, el professor responsable amb el que he de col.laborar en la meva recerca ja em va avisar que l'habitació era d'estil japonès (en kanji, 和), però que no em preocupés, que era força gran pels estàndards: 6 jo (1 jo = 1 tatami). Bé, molt millor, un no va a un país estranger per fer les coses que fa a casa seva.

Tot i estar al cas de l'estil "frugal" japonès, evidentment, una cosa és la teoria i una altra la pràctica. Així doncs, aquí està la meva habitació plena de res. Bé, ara encara es veu plena, ja que està posat el futon, però normalment va desat dins l'armari per no fer nosa. Un armari que em recorda a la pel.li de "La maldición", per cert. No tinc clar si una nit, de la part de dalt en sortirà alguna cosa.

Sempre havia tingut ganes de viure en una casa japonesa de debò, però el que no sé és si, ara que ja no tinc 20 anys, la meva esquena hi tindrà alguna cosa a dir.

Inici...

Abans de marxar tot de gent em va dir que podia escriure un bloc. Jo, personalment, no hi crec en aquestes coses...crec que tot plegat és l'equivalent 2.0 al "pilluli" que es posa un tub d'escapament gegant, o un subwoofer descomunal al cotxe i es passeja pel barri. Un mer exercici d'ego i ganes de cridar l'atenció, com els nens de 5 anys. A més a més, el tema del bloc des del Japó ja està totalment esgotat, no té cap tipus de novetat, i hi ha gent molt més apta, amb més coneixements i més gràcia que jo per escriure coses interessants sobre el país de la normalitat.

Bé, aquesta opinió encara no ha quedat invalidada per aquestes línies..simplement demostra que jo també tinc el meu ego ^_^ Tothom en té, en menor o major mesura. Però a part d'egòlatra, també sóc molt pragmàtic. Per una banda, a partir d'un punt, és complicat explicar què faig a 8 subgrups de persones diferents, hi ha una gran redundància d'informació. D'altra banda, acabada la meva estada, segurament no recordi la meitat del què m'ha passat. I si ho recordo...doncs m'hi estaria 10 hores explicant coses, i 10*8 = 80). Massa cansat (també sóc un mandrós).

Aquest racó em serveix com exercici personal (he dit que també sóc un individualista?), per quan torni, poder mirar enrera i recordar totes les meves vivències. I com no espero rebre més visites que el reduït grup de persones a qui li puguin interessar les meves historietes, doncs escric en la meva llengua materna, el català.

Potser en dues setmanes, quan la novetat decaigui, ja no tindré res que explicar, però mira, serà entretingut mentre duri.