Cosplay (コスプレ)

Un cop acabat el congrés i ja fent les darreres voltes per la ciutat, quina millor manera de posar punt final a tot plegat que anant a parar per casualitat i sense proposar-m'ho enmig d'un concurs de cosplay al parc de Tenjin. Suposo que ara podria tornar a fer la brometa de que no se sabia qui anava disfressat, però en aquest cas qui hi anava era sota els termes que un japonès consideraria "anar disfressat". Per tant, no hi havia confusió entre participants i espectadors. De fet, es tractava d'una mena de trobada internacional, amb gent vinguda de la Xina i Korea. La veritat és que, donat el nombre de Sheryl Nome i Ranka Li (veure foto) que hi havia, ha estat una llàstima que no portés el meu vestit de l'Alto Saotome, de qui no hi anava ningú vestit :P

L'ambient era molt festiu, i les diferents colles de gent fent cosplay s'anaven fent fotos els uns als altres, tots sempre fent posats divertits (vull dir, no simplement estant allà palplantats). Pel que semblava, feien col.lecció de fotos d'altra gent que anés disfressada, i de fet, molts eren súper-professionals del tema i ja portaven com targes de presentació amb ells mateixos fotografiats. Donava gust de veure al personal tant alegre, la cara que feien m'han recordat una mica a la meva cosina petita quan va al Saló del Manga. Entre els no disfressats hi havia personal que els feia fotos, però també en plan professional. Es portaven estris per calibrar la il.luminació i els demanaven diferents postures especials.

En general, la gent estava encantada de ser fotografiada, ja que això volia dir que la seva disfressa havia agradat. Fer posats per tot de gent que et demana fotos és part de la gràcia del tema. Ara bé, després d'unes quantes, com la immensa majoria de participants eren femenines i bastants personatges molt tapats diguem que no van, et comença a agafar una mica de complex de Dr. Slump. En concret, en el capítol que ha d'anar a comprar sostens.

Per cert, no sé com ha estat l'edició del Saló del Manga de Barcelona aquest any, però per aquí sembla que el que es porta ara mateix més clarament és tota la colla al complet de la Hastune Miku (初音ミク). La pròpia Miku és la més popular, però li trepitgen els talons Rin i Len.

Miyajima (宮島)

Quan parava per Hiroshima i ja havia vist el més rellevant, vaig pensar que, ja posats, podia treure un darrer partit al JR Rail Pass i fer una visita llampec a l'illa propera de Miyajima, ja que el ferri fins allà també el cobreix. Aquesta localitat és una de les més conegudes i típiques del Japó (està al top 3 oficial d'imatges sobre el Japó), ja que és on està l'arc torii (鳥居) construït a l'aigua que surt pràcticament sempre a qualsevol guia, ja sigui a la portada mateix o de ben segur que en alguna foto a l'interior. Gairebé es podria dir que si no surt en alguna foto a una guia, ja la pots llençar. Caram, si és que precisament és la imatge que surt d'exemple a la Wikipèdia en anglès sobre què és un arc torii!

El cas és que jo sabia que existia aquesta construcció, però no tenia molt clar, a part d'això i del seu temple associat, què hi havia a la illa. Doncs bé, el que hi ha és un llogaret convertit en una màquina perfectament engreixada i dissenyada per rebre turistes i vendre coses. Tot plegat és pràcticament un carrer a vessar de paradetes de records o menjars típics d'allà: les ostres cuites a la brasa i pastissets de peixos o cefalòpodes diversos, però especialment anguila. ja diu molt que tot està perfectament en anglès i fins i tot segons on en altres idiomes. Independentment de l'aspecte més turístic general, sembla que la illa és un bon indret per fer excursions i caminades pel seu interior. Hi ha un servei de telefèric gratuït per anar a la part més alta de la muntanya.

Una altra sorpresa que m'he dut, ja que no ho sabia d'entrada, és que als boscos de l'illa hi ha una població no menyspreable de cérvols. Amb tant de turista al final aquests s'han domesticat, i ara es passegen pel poble tranquil·lament, a veure què arrepleguen. Els pots tocar i no passa res. La meva experiència al menys ha conclòs que aquests si que estan domesticats de debò, i no com els seus cosins psicòpates de Nara, que per endrapar un tros de paper no tenen problemes a fer rodolar pel terra als turistes o fer-los fugir cames ajudeu-me. Aquests m'han semblat molt més tranquils. Tot un detall.

La veritat és que ha estat una llàstima que fos una visita ràpida, perquè és un lloc maco per passar-hi tot el dia...en fi!

Hiroshima (広島)

Un cop més, a les acaballes del meu viatge (o si més no, al final de l'etapa de rondar amunt i avall) he visitat una ciutat que també s'ha fet famosa mundialment per motius tràgics. El terme bomba atòmica porta associat el nom d'Hiroshima al darrera, penso que fins i tot més que Nagasaki, ja que van ser els primers a rebre. De fet, la ciutat té una lluita molt activa en vers del pacifisme i la no proliferació nuclear. Per exemple, l'alcalde envia sistemàticament una carta de protesta formal al president de qualsevol nació que faci una prova nuclear.

La part de la ciutat vinculada al tema de la bomba atòmica jo diria que és més extensa que a Nagasaki, en forma de la plaça de la pau, on es poden trobar diferents símbols: la campana o la flama de la pau, la cúpula de la bomba atòmica (una imatge clàssica del tema), l'estàtua a Sadako o el museu sobre el bombardeig. Aquest he de dir que és una mica més dur que el de Nagasaki, amb imatges molt més explícites i fins i tot restes biològiques de les víctimes de la radiació (els hibakusha, 被爆者).

Però si ens volem allunyar d'aquest tema tant funest, Hiroshima té altres llocs per visitar. Per una banda, al parc de Hijiyama (比治山公園) es troba la biblioteca manga, una biblioteca on només hi ha manga. Més al centre de la ciutat es troba el castell de Hiroshima, que si bé no és gaire gran (la torre principal té 5 plantes però no és especialment enorme), a dins et pots vestir amb una armadura i un casc de samurai (si t'hi cap, mesura japonesa) i fer-te fotos.

Jo vaig tenir la sort de visitar la ciutat durant la festa nacional del dia de la cultura (文化の日), pel que en ambdós llocs hi havia un ambient interessant. A les rodalies de la biblioteca hi havia tot de famílies amb els seus fills pintant diferents parts del parc o dels edificis moderns que hi ha a dins (com la pròpia biblioteca o el museu d'art modern). Podien demanar paper i colors a unes parades preparades especialment per això. En el què respecta al castell, l'entrada era totalment gratuïta aquest dia.

A part, també va ser guai que l'especialitat cul.linària de Hiroshima és l'okonimiyaki (お好み焼き), un dels meus plats favorits. Ara bé, aquí fan una varietat on a sobre posen fideus. Però estava igual de bo...おいしい！