Bé, abans de venir havia escoltat d'aquesta festa, pel que ja venia preparat per fer organitzar una jornada cultural respecte les activitats d'aquesta festivitat. Però, quina decepció, al preguntar als meus companys què em podien dir al respecte o a quin lloc em recomanaven anar, resulta que poc en sabien. Algun no sabia ni que era ja mateix... En general el to va ser de “Ah si, ja és el Setsubun? Pos falen” (!_!) Doncs mira que els supermercats n'estan plens aquells dies de caretes d'”oni” i bosses de mongetes!
Però precisament, això de treure el tema de les festivitats on es dona canya a representacions infernals em va venir de conya, perquè en aquell moment vaig caure que al meu poble també en tenim un de “Setsubun”, només que som una mica més cafres i enlloc de tirar mongetes directament el cremem a la platja mentre cantem la cançó de “dimoni pelut que a l'infern no t'han volgut...”. La veritat és que els va encantar el tema, un nou intercanvi cultural amb èxit...total, que amb això aquella tarda no vàrem treballar gaire, sóc una pèssima influència ^_^
Ja se sap que les coses de fora sempre criden més l'atenció que les de casa.
PD: Si, i també els vaig parlar de la Penya...
Home, no esperava menys... suposo que de tot això sortirà algun freak de la penya, no?
ResponEliminaLaia :)
Aquesta gent està obsessionada amb tenir bona fortuna i allunyar els mals esperits... deu ser cosa de l'estat econòmic...
ResponElimina