Intercanvi cultural (文化)

No fa gaire han estat les presentacions de projectes finals dels diferents cursos de la universitat (màsters i graus). Aquí tot es fa en 2 dies, de manera que els profes es foten una bona pallissa d'assistir a presentacions durant 48 hores. Com a mínim, segons em van explicar, el document del projecte en si només és d'unes 20 pàgines, on els estudiants es juguen la cansalada és a la presentació. Per això, tots venen vestits de gala, molt formals.

El cas és que, al acabar la darrera sessió del 2on dia, es pot considerar de manera informal que ja han acabat la carrera, pel que s'organitza un petit convit amb tots els graduats. Crida especialment l'atenció que els grupets es repateixien en taules, i més aviat sembla que estàs al restaurant. Cadascú a la seva bola. Al acabar aquest convit (on, per cert, es donen carmanyoles de plàstic perquè la gent s'emporti el menjar que ha sobrat...alguns ja podrien prendre nota!), cada grup de recerca munta un de particular al seu laboratori. Si bé jo tampoc estava al cas de tots aquests detalls, com si que era conscient que uns quants companys aquell dia acabaven la carrera, vaig pensar que valia la pena portar el pernil envasat al buit que m'havia portat de casa i celebrar-ho una mica (un petit sacrifici personal pel bé comú). Però mira, vaig encertar de xiripa.

El cas és que al principi feien una mica de cara rara, com sol passar amb qualsevol plat estranger que tastes per primer cop...però els paios no van obrir ni una sola bossa de menjar del que havien comprat fins que el pernil es va acabar. No va quedar ni el de la vergonya. Un intercanvi cultural culminat totalment amb èxit.

A continuació, seguit amb la temàtica "crisol de cultures", vàrem treure els discs durs USB respectius de cadascú i es va procedir a l'intercanvi de sèries i música diversa. Fins i tot em vaig poder permetre el luxe de que fessin una "còpia de seguretat" d'alguna sèrie japonesa que jo tenia i ells no. En base a això, vaig saber que un dels meus companys de laboratori, de fet, és fan dels "Juanes" (黒いT-シャツがある。。。).

Finalment, la celebració a nivell de grup de recerca es va limitar a passar tota la resta del dia fins ben entrat el vespre menjant porqueries (com "ganxitos" gegants sabor amanida de verdures) i jugant al Mahjong...que se suposa que és una mena de “remigio” oriental, però a hores d'ara encara no entenc el més mínim de què va. La veritat és que se'm va donar força millor la competició de fer grulles de paper.