El Museu Ghibli (ジブリ美術館)

Finalment he pogut visitar el museu oficial de l'Estudi Ghibli, ubicat a la ciutat propera de Mitaka (三鷹). Realment, aquesta era una assignatura pendent (i una espina clavada) per algú que diu que li agraden aquestes coses. El problema és que has de comprar l'entrada amb entre un mes i tres d'antel.lació, només obren tres dies a la setmana, i cada dia només poden entrar 100 persones. No es pot fer improvisadament. Però quan vaig saber que tornava al Japó aquesta va ser la primera cosa que vaig córrer a fer a qualssevol preu.

Al entrar per primer cop, la veritat és que vaig tenir un deja vu d'una situació passada. La darrera vegada que vaig anar al Japó per motius totalment turístics (si, l'any passat era realment per treballaaar...), vaig tenir el plaer de visitar amb ma germana la Sanrio Puroland, el parc temàtic de la Hello Kitty (on la mitjana d'edat era d'uns 10 anys, ejem). Quan ma germana es va fer una foto amb ella una mica més i plora, ja que, clar, aquesta “era la Hello Kitty de debò”. Doncs ara jo m'he pogut fer una foto amb el “Totoro de debò”...i no fa falta dir res més d'aquest moment.

Al museu la mitjana d'edat ja és més gran que al país de la Hello Kitty (que no vol dir que no hi hagi quitxalla), ja que és molt popular. A les sales pots veure d'on treu tantes idees l'autor: de llegir milers de llibres de tot el món sobre paisatges, històries populars, etc. També et projecten un curtmetratge exclusiu que varia segons les dates. El meu anava d'una història d'amor entre una aranya d'aigua i un sabater, i com vaig tenir la sort que els personatges no parlaven, cap problema amb l'idioma. Ara bé, una de les grans injustícies del museu és que algunes sales i activitats estan restringides a menors de 10 anys, cosa que em sembla fatal, ja que jo també volia muntar al gat-bus mida gegant!!!