Hotels... (ホテル)

El Japó és un lloc entre relativament i bastant car. Està clar que, com tot, un ha de saber buscar les oportunitats i informar-se una mica, però cercar un hotel que no surti per un ull de la cara s'ha de fer amb “carinyo”. Anar per agència ni de conya, ja que aquesta gent només opera amb hotels mega-txatxis de quatre o cinc estrelles (també és comprensible que no se la jugaran...). Com aquest cop no he anat per agència amb un viatge “empaquetat”, doncs m'he buscat la vida per intentar no deixar-me el jornal només en l'estada. Però per moltes crítiques que llegeixis per Internet, fins que no arribes no saps què trobaràs. La veritat és que en general no em puc queixar, però he anat manifestament de més a menys.

A Tokyo vaig decidir que no m'importava gastar una mica més, sense passar-se, i vaig anar a un hostal típic japonès (un ryokan, 旅館). Un lloc molt maco i polit, on tenen l'anglès per la mà, amb Internet i uns banys termals típics japonesos (onsen, 温泉) disponibles pel teu ús. Res millor després d'una bona caminada que ficar-te en una banyera gegant d'aigua bullint. després de netejar-te a consciència amb un gibrell de fusta ple d'aigua L'esmorzar japonès també era per no dinar després.

A Kyoto ja la cosa no ha esta tant guai. L'hotel era perfectament habitable, tot i l'estil una mica antic de l'edifici i del mobiliari. També amb Internet, però sense ascensor (i, es clar, a mi, amb la meva maleta a rebentar, m'ha tocat la darrera planta). L'anglès una mica encallat, però cap problema, està perfectament adaptat per turistes estrangers. Era just el que m'esperava pel preu i ho important era la zona (cap a les afores, per fer excursions als temples importants). A part, tenia una habitació amb mides occidentals, que és tot un luxe.

Ara, a Osaka potser hauré d'entrar a les pàgines de crítiques i dir que a veure què passa amb els que les escriuen :P Això ja ha estat un “hotelucho” una mica xungo, sense bany propi per l'habitació. L'estil de tot plegat penso que va passar de moda pels anys 50 i comparteix edifici amb una mena de mercadillo com els que hi ha a la Xina, un gran edifici ple de paradetes individuals. L'home de la recepció ha agraït bastant que li parlés en japonès. Internet va una mica xungo (no deuen ser de la família japonesa dels de l'anunci d'Ono), però hi ha una àmplia gamma de canals eròtics de pagament a la tele. Tot plegat em recorda als hotels de carretera aquells (però encara no he sentit cap tret ni baralla). També molesta una mica el soroll continuu dels avions de l'aeroport passin a tocar els edificis...Ara bé, “vetusto” però net, que és important.

Sort que per la conferència em tornaré a recuperar i aniré a un de més bo. Bé, menys en l'esmorzar, que, tot i les estrelles, et donen un frankfurt amb mostassa hiper-picant i melon soda. Ideal a les vuit del matí.