Ho interessant d'aquests llocs de culte per aficionats al manga (on incloc el Museu Ghibli i el Museu del Manga de Kyoto, però especialment aquest memorial del que parlo) és la gent que hi va estrangera. No us penseu que puc anar vacil.lant per anar a aquests llocs, ja que no són destins gens estranys ni amagats, són totalment “mainstream” a les guies de viatges. Ara bé, si que tenen en comú que tots el que hi van són adolescents amb les seves pintes mega-guais, els pantalons trencats i les seves samarretes del Naruto (jeje, només em falta agitar el bastó a l'aire mentre ho dic) o amb el cabell pintat de blau i un vestidet tot de brodats, xapurrejant japonès. O sigui, gent perfectament normal que sap com s'ha d'anar als llocs. Però també, gent que o bé no havia nascut, o bé es fèia encara les caquetes a sobre quan jo em vaig comprar en número u de la “La Patrulla Especial Ghost”. La traducció que es va fer en aquell moment del títol original ja deixa clar que tot just començàvem. Però mira, pitjor era la traducció dels noms dels personatges a Tele 5 (“Koke” Saeba i Julia, noooorrrll!!!). Des de llavors mira el que hem progressat.
Segurament són ells el que deuen pensar què caram fa un ganàpia com jo a un lloc com aquest. Vaja friki!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada