Temples (お寺)

Si una cosa hi ha de sobres al Japó són temples. De fet, jo penso que potser no hi deu haver més que esglésies (catòliques, evangèliques, etc.) i oratoris hi ha per occident, si un s'hi fixa. Però com a allà moltes s'han adaptat dins d'edificis moderns, passen desapercebudes. Aquí com els temples tots són “a l'antiga” i ocupen una extensió no menyspreable, tots criden l'atenció i sempre acabes entrant a donar una ullada. També cal dir que les esglèsies “modernes” són bastant soses, tot i les figures d'éssers torturats amb horrible patiment, pel que no et perds gaire no vistant-les. La sagrada família o la catedral del mar, això ja és un altre tema, és clar.

El problema amb que un es troba com a turista és decidir fins a quin límit estàs disposat a veure i fer fotos de temples. Al primer que entres fas fotos d'un conjunt de coses vistoses: de les entrades, els toriis, la campana, el braser d'encens, les pagodes, els barrils de licor pels déus.... Després en un altre comences amb els detalls: de les tires que pengen als arbres per espantar la mala fortuna, les guineus o figuretes amb un vestidet vermell, els fanalets, el lleó i la lleona, l'estàtua del drac...Però al final la veritat és que acabes fent sempre les mateixes fotos a tot arreu i tens N repeticions de cada cosa, ja que a cada temple sempre hi ha les mateixes estructures bàsiques. A Kyoto aquest complex s'aguditza, ja que és un lloc especialment dens en temples

Jo ja aquesta vegada m'he plantejat si valia la pena entrar i fer fotos dels temples (evidentment, igualment n'he fet unes quantes). La meva recomanació és no emocionar.-se massa amb aquest tema i reservar-se pels temples importants. De la resta, no cal fer taaaantes fotos, que ja t'afartaràs.

PD: En el cas del Japó, tot ho esmentat és aplicable directament a altres temes com "carrers amb galeries comercials" i "cruïlla amb neons il.luminats de nit".