Tenjin (天神)

Si hi ha un barri que és d'obligada visita a Fukuoka, aquest és el de Tenjin (天神, 天 = cel, 神 = Déu), el més concorregut i on es concentren els llocs més interessants. Aquí ja estem parlant del a zona Passeig de Gràcia/Plaça Catalunya/Les Rambles i rodalies (o la zona de la Pilarica ^_^). Tenjin es troba separat de Hakata pel riu que creua la ciutat, el riu Nakagawa (那珂川), quedant Hakata a l'est i Tenjin a l'oest. Just enmig hi ha el barri de Nakasu, principalment a una illa. Bé, que tot plegat és el rovell de l'ou.

El centre neuràlgic de Tenjin, on van a desembocar totes les parades de metro i d'autobús (la Plaça Catalunya de Fukuoka) està plagada de grans magatzems de tota mena. Qualsevol cosa que un vulgui cercar, aquí la ha de trobar segur en algun lloc. Per qui no li agraden els grans magatzems, llavors hi ha tot de galeries comercials en alguns carrerons amb petits negocis més tradicionals (per exemple, hi ha un grapat de kimonos o zouri). De fet, el propi metro és una galeria comercial subterrània de mida considerable i molt maca, tota pavimentada i ben cuidada (en contrast amb els tenderetes del metro de BCN). Per les nits, quan s'encenen els llums, és realment la imatge que un té de les confluències de carres amples al Japó, on a partir de la tarda, els caps de setmana, tot està ple de gent. Com tornar a veure Balde Runner.

Pels voltants de tot el bullici es poden trobar parcs una mica més recollits i alguns museus i centres culturals. El més important de tot és el centre de convencions ACROS Fukuoka, que està construït amb forma de ziggurat, on a cada pis tot està ple de plantes, quedant perfectament integrat amb el parc que té al davant, tot just al costat del riu. També em fa força gràcia que en qualsevol lloc, en un moment donat, et pots trobar una figura de disseny enmig del paisatge urbà: uns barrets, una granota, una girafa, un gos raper, etc. Però el tret més característic del banc del riu entre Tenjin i Nakasu, i el que defineix totalment la zona són els yatai: petits carros on fan menjar i pots seure i sopar fideus o algun plat calent ràpid (bé, ja he parlat de Blade Runner, no?). Quan es comença a fer fosc els van muntant i n'hi ha la tira. Però com la meva càmara és fatal fent fotos de nit, doncs caca de vaca.

De fet, la illa de Nakasu ja vindria a ser com la part baixa de les Rambles/Drassanes/Paral.el. No pas perquè hi hagi un museu de cera o un edifici amb una reproducció a escala natural d'el buc de Don Joan d'Austria a la batalla de Lepant, sinó més aviat pels lletrerets de neó i totes les portes tintades amb el rètol de Visa i Mastercard a l'entrada. M'agradaria llegir amb més detall què és exactament el que a tants llocs val uns 24.000 iens una hora (al vespre, pel matí sembla ser més econòmic), però com faig pinta clarament de turista, llavors surten a estirar-me de braç perquè entri (aquí sempre tant atents amb els potencials clients), i la veritat, la situació em fa una mica d'apuro, pel que al final sempre accelero el pas. De fet, ja em van advertir que per aquí si fas pinta d'estranger, millor anar amb compte o t'aixequen la camisa ràpid (en aquest cas, en l'accepció de “t'enreden”). Ells et van servint de bon rotllo rient-te les gràcies, i quan acabes, sense saber d'on ha sortit tot plegat, et trobes una factura ben guai que et dona un individuu amb un drac tatuat a l'esquena. Ho d'enredar al de fora aprofitant que no s'entera de la jugada no és exclusiu “made in Spain”. En definitiva, que més aviat el que hi ha és uns quants “el bosc de les fades”...

Resum: Lloc de visita imprescindible. I per si tot el que explicat no és prou, encara deixo per més endavant el motiu principal (a part de les minyones, es clar...).