Bonus track: Nagasaki (長崎)

A unes dues hores de tren exprés (el tren bala encara no hi arriba, "estan en ello"...) hi ha una de les ciutats més importants del sud del Japó, junt amb Fukuoka: Nagasaki (長崎). El darrer cap de setmana vaig pensar que no podia marxar sense visitar-la.

Tot i que jo, ara que hi he estat, considero que Fukuoka és en realitat més important (la triplica en població i, realment, és força més gran), Nagasaki té el funest honor de ser una de les ciutats més conegudes del Japó a nivell internacional. Tot el seu gran passat com a nucli d'intercanvi cultural orient-occident, gràcies als holandesos, que va permetre modernitzar el pais sencer, queda totalment eclipsat per compartir amb Hiroshima l'haver patit l'horror d'una bomba atòmica llençada directament sobre població civil sense ultimàtum ni avís previ (i en contra de l'opinió de tots els científics que la van fer possible).

Aixi doncs, al nord de la ciutat hi ha un parc amb tot de museus i memorials on recorden aquest esdeveniment i rendeixen homenatge a les víctimes. Tot està muntat de manera súper-seriosa, i dista molt de ser precisament un "parc temàtic" o un atractiu turístic com qualsevol altre, basant-se en el respecte a les víctimes (res de fer fotos a segons on) i que la gent no s'oblidi mai del que va passar. Realment, no és un bon lloc si estàs una mica deprimit, perquè veure el que hi ha dins és bastant fort...a un no li pot entrar al cap com una persona pot quedar totalment desintegrada en un instant, o com d'edificacions a quilòmetres de distància no queden ni els fonaments :-( Cada cop que llegeixes al memorial ho d'usar armes de destrucció massiva sobre objectius civils fan una ràbia els que van d'autoproclamats salvadors del món...

Però bé, com he dit, fora d'aquest tema, i mirant aspectes més positius, Nagasaki ha estat una ciutat molt important a l'evolució del Japó, ja que era el port principal de contacte entre occident i orient. Tots els coneixements de medicina moderna, com les vacunes o l'ús de l'estetoscopi, van arribar-hi per aquí. Per aquest motiu, la majoria dels seus atractius se centren en el llegat dels eurpoeus que es vam establir aquí fa temps. Hi havia una colònia d'holandesos a l'illa de Dejima (出島) que va ser clau en aquest aspecte, tot i que ara ja no és cap illa. Fa poc l'han reconstruït, de manera que es pot visitar i veure com era tot plegat.

A uns turons del voltant també hi ha els jardins d'una colònia anglesa (els jardins de Glover) i carrers amb cases clarament occidentals, d'època. De fet, el carrer s¡anomena "la pujada dels holandesos". Entre els habitants memorables de Nagasaki vinculats a aquesta colònia, es troba Tamaki Miura (三浦環) , una actriu molt important que va ser la primera a representar Madame Butterfly, i amb qui Puccini va crear aquesta obra. La va interpretar a Barcelona i tot. Tota aquesta zona està bastant elevada, però l'ajuntament s'ha enrotllat i ha instal.lat ascensors per poder accedir-hi còmodament sense fer la suada pare i mare (un altre cop, calor asfixiant...).

Un altre aspecte destacat, fruit d'aquesta porta sempre oberta a occident és l'existència de catedrals importants, ja que Nagasaki va ser una de les principals feus del cristianisme i el catolicisme al Japó. Bé, al menys fins que el van prohibir i es van dedicar a martiritzar-los a tots un a un. Per això els holandesos es van poder quedar, ja que eren protestants, i pel que sembla ser, no tant donats a intentar convertir a tothom que passés per a prop i dir als demés ho equivocats que estaven en les seves creences ancestrals. Però, fins a la data d'avui, hi ha tot d'esglésies grans i vistoses per la ciutat.

En un sol dia és complicat veure tot, però posant una mica el turbo, vaig poder visitar els llocs més importants. Realment, va valer la pena fer el viatge.

Ah! I de tornada passes pel poble d'Obama (小浜, petita costa).

Bonus track: Yanagawa (柳川)

Bé, com al final encara m'han quedat coses que explicar, em permeto el luxe de fer uns breus apèndixs. Si Tolkien (després de mort i tot!) o alguns grups de música ho poden fer, doncs jo també em puc permetre aquest luxe. Així doncs, un altre dels llocs que he visitat, ja a certa distància de Fukuoka, i requerint tot un seguit de transbords i capacitat de reconèixer dibuixets a les indicacions de les estacions, és Yanagawa (柳川), la "Venecia de Fukuoka". Es tracta d'un poble gran, totalment rural (recordant molt a Dazaifu i rodalies), on el seu principal atractiu turístic és, com ja es pot suposar, un recorregut de canals per on pots anar en barqueta, amb el corresponent gondoler (però aquest decorat en "versió japonesa").

En aquest aspecte, realment és curiós ho ràpid que la gent posa l'epitet de "la Venècia de..." a una ciitat pel simple fet que hi ha alguns canals navegables que passen pe mig de cases. Crec que cada pais deu tenir-ne una. Però bé, els italians han d'estar contents, que ells tenen l'original i la resta es dona a entendre que són imitacions. Però jo crec que una "Venècia" ha d'estar com qui diu flotant sobre el mar, fins al punt que amenaci enfonsar-se.

Yanagawa sembla ser un poblet on grans poetes s'han recollit per inspirar-se. Per aquest motiu, al llarg del recorregut fluvial, hi ha tot de monuments amb haikus. També passes per molts ponts bastant baixets (especialment per gent per sobre de l'alçada promig local), on cal vigilar bastant de no obrir-se el cap. També hi ha un caminet per passejar, vorejant el recorregit, escollit entre els 100 més macos del Japó (no especifiquen la posició exacta). Ara, trenca una la carretera de 4 carrils i el pont de peatons que hi ha ben bé partint en 2 aquest caminet...

A la barqueta vas amb un grup de gent, de manera que el "gondoler" et va explicant cadascun dels edificis emblemàtics del recorregut. Evidentment, com era l'únic occidental de tota la zona, ho dèia en japonès i no em vaig enterar de la meitat. A aquest fet va contribuir també una bonica família amb el seu nen de 5 anys, que als 10 minuts es va posar a plorar per no se sap quina rabieta i va estar així durant l'hora i 20 minuts que va durar tot el recorregut. Jo, personalment, arribat un moment, no sé que esperaven els seus pares per fotre-li un bolet i punt. I ells encara, "ai pobret..."! Bé, com no tinc fills, em puc permetre el luxe d'anar donant consells als que en tenen...ja se sap.

Al final hi havia tot de fanalets i ninots flotant del riu. Pel que sembla, i per variar, vaig tornar a fallar de ple a l'hora de triar dates i tot just una setmana abans s'havia celebrat un festival als canals...en fi! També, tot està perfectament controlat, ple de botigues per turistes a vessar. I, de fet, això és tot. Fora de l'inici i la fi del recorregut, on es concentren els visitants (i per tant, les atraccions per pescar calerons), no hi ha pràcticament res més. Un cop acabada la navegació, ja pots tornar a casa...

La tornada (!_!) (帰り)

Finalment ha arribat el dia inevitable...el dia de la tornada a casa. El temps ha passat volant. Ara mateix estic esperant ja per marxar cap a casa (als països civilitzats als aeroports tenen Internet de qualitat gratis). Les meves pirules que m'he pensat per distribuir de manera òptima la càrrega han funcionat i no hagut de pagar res de sobrepès. 21 quilos ^_^, quan vaig venir amb 29...i puc assegurar que porto uns quants trastos extra a sobre, però no hi ha res com saber aprofitar les butxaques d'una jaqueta. Mira que ja sé que no puc entrar a segons quines botigues, però no hi ha manera, s'havia de còrrer el risc. Però pitjor és qui s'ho gasta en substàncies estupefaents. Sé que en Wargo m'entén.

La meva experiència ha estat molt bona, tant a nivell professional com personal, i no em penedeixo gens d'haver fet el pas de venir fins aquí, al preu d'haver de deixar enrera durant una temporada coses que també són importants (tot just ara que estrenava casa!). Vaig tenir molta sort coneixent una persona com en Leonard. Crec que en aquests 3 mesos he treballat més que en els 6 anteriors, i tot i que potser encara podria fer alguna cosa més, penso que marxo sense decepcionar a ningú i amb tothom content. Igualment, me'n vaig amb una carpeta plena de deures.

En el pla personal, he conegut gent (tots completa i absolutament normals) i m'ho he passat bé amb ells. He pogut practicar, més o menys, l'idioma, i ser conscient del que he progressat en dos anys anant a la EOI. I sobretot, aprendre nou vocabulari imprescindible per la supervivència: el famós 公開鍵暗号化, criptografia de clau pública, プラモ, maqueta, ナイスボート, per dir que una cosa l'han censurat a la tele, 絶対領域, les cuixes de les noies, etc. A la inversa, jo ja he tingut prou feina a que diguin "jamon serrano" en una llengua on no existeix la "rr" i com es brinda ("xin xin" aquí vol dir , ejem, "tita"). També marxo amb un aparatet que m'han regalat els meus companys que quan el vas pitjant va dient, successivament "Ka-me-ha-me-ha!". Aquesta gent no saben el que han fet donant-me això.

Però ara que toca la seva fi, tot plegat em recorda, molt oportunament, un capítol de GitS:SAC (el 12 exactament) on hi ha un director de cine decideix fer la millor pel.lícula de la història. De fet, assoleix tant el seu objectiu que la gent que la veu no vol deixar mai de veure-la i es queden atrapats allà, veient-la contínuament. En qualsevol cas, La "moraleja" de la història és que fins i tot quan estàs en la millor de les situacions, la vida és moviment i canvi, i tard o d'hora has de triar passar pàgina i enfrontar nous reptes. Un no es pot quedar ancorat, tot ha de tenir un final, i seguir endavant. Bé, si a algú li van més els clàssics, doncs el mateix es pot treure (entre d'altres coses), d' "El Mag d'Oz".

Qui ja em coneix ja sap que el Japó té una cosa especial. Gràcies al doctorat he tingut la sort de visitar diversos països, i a alguns llocs m'ho he arribat a passar però que molt bé, però en el fons, un cop visitats, ja està, tampoc em cal tornar. Només hi ha un lloc (sense comptar el meu poble, es clar, que no el canviaria per res) on podria tornar-hi 20 cops i mai em cansaria. Encara no he marxat i ja tinc ganes de tornar.

Però bé, en Leonard m'ha dit que hi ha unes post-doc molt xul.les per quan acabi la tesi...

終わり...?

かわいい

Aquesta entrada m'he estimat més fer-la ja a les acaballes de tot plegat per no arriscar-me a tirar pel terra qualsevol bon concepte que es pugui tenir de mi només començar el bloc. Millor ara que ja s'acaba i plego. Són temes complicats per les sensibilitats modernes en les que vivim avui en dia, on la gent s'ofèn ràpid. Evidentment, finalment no em puc estar de parlar de les japoneses que campen per aquí.

Fa un temps va sortir el tema de les paraules genuïnes de cada idioma. Doncs igual que hi ha el terme súper-japonès del 過労死, una altra paraula 100% japonesa és la de kawaii (かわいい). I si un ha de triar una paraula per definir a les japonesetes d'alguna manera, jo em quedo amb aquesta i cap altra. Habitualment, s'accepta com a traducció correcta el terme "bufó/na" (en anglès seria "cute"). Ara bé, per molt mega-guais que siguin les definicions en diferents idiomes de la viquidèdia, penso fermament que hi falta un matís molt important que no està reflectit a cap: una mica el de "kitsch" o "nyonyo". Amb bufó a seques no hi ha prou, junt a una petita sensació de tendresa també hi ha d'haver un cert sentiment d'estupefacció o incapacitat de creure el que veuen els teus ulls. Una companya de feina crec que per casos com aquest sol usar el terme "superestupendes".

Qualsevol que hagi vist una japonesa joveneta passejant en tot el seu esplendor sap el que vull dir: vas a un dissabte a les 9 del matí al súper i te les trobes pel carrer amb ulleres de sol gegants (amb brillantets al voltant), botarrons de tacó alt fins el genoll, micro-faldilla/pantalons i una blusa amb brodadets treta de la Mariquita Pérez, en bicicleta anant a comprar, posem, una capsa de piles. És la moda, diuen els meus companys, i tot seguit es riuen. I ja pots estar a 4 graus sota zero, que la cosa no canvia, ja us ho puc garantir. Com dèia l'Elrond..."¡yo estuve allí!". També imprescindible dur penjant ja sigui del bolso o del mòbil uns 400 ninots. Bé, ho dels nintos ja és general a tothom, jo mateix m'he hagut de penjar un parell a la cartera perquè al laboratori no es pensin que sóc un trist friki. Les noies, símplement, en porten el quadruple.

Si el concepte de normalitat es basa en l'opció triada per la majoria, doncs totes van vestides la mar de normals, es clar. Però per un occidental té la seva tela anar tot el dia amb aquest plan. Com vaig dir a la meva visita a Dazaifu, vas per la muntanya, enmig d'un pedregal, i allà hi ha un parell de japonesetes amb botes de tacó alt, avançant com poden, que no sé com no es maten. Ara, t'hi acabes acostumant, eh?? És clar al que també t'acostumes és a tots els cartellets d'"alerta assetjadors/pervertits" (チカン) que hi ha penjats al trens, així com els vagons de tren o les zones de descans a la univeristat exclusives per dones. La cosa sembla que està fatal.

Basant-me en la meva experiència anecdòtica sense valor estadístic, si un altre tret especial tenen les joves japoneses, és la seva capacitat de fer que les noies occidentals es passin el dia rajant d'elles quan les veuen ^_^ Dins la meva mostra, els resultats ara mateix ascendeixen al 100% dels casos, d'índole i perfil divers, repartits en totes les vegades que he estat al Japó. I que consti que la mostra inclou les presents al congrés. No falla, a la que les veuen amb el seus vestidets, totes ben pentinades i maquillades (diguem, per anar a comprar un quilo de tonyina a la peixeteria un dimarts a la tarda) i aguantant un bolso (o tres) rosa enorme(s) de Loius Vuitton penjant del colze, amb el palmell de la mà cap a dalt, en una actitud que crec que els més tradicionalistes podrien considerar com femenina, comencen a treure foc pels queixals de mala manera. I així es poden passar una bona estona rajant i rajant, je je. És molt entretingut (una estona).

El tema "modelets" a part, també crida l'atenció que entre les noies (i ja també de més grandetes), el kimono encara es considera un vestit femení de gala absolutament acceptable i habitual. En qualsevol cerimònia important, gairebé totes van vestides així, molt poques porten una altra muda, tot i que tampoc és estrany que hi vagin pel carrer, simplement perquè és una festa important o volen anar mudades. És lògic, tenint en compte el que es posen per anar "de carrer"/informals. La foto superior és de la cerimònia de graduació de la universitat. Jo no m'imagino el cas equivalent nostre, amb totes vestides de pubilla, la veritat.

Parlant de la universitat, per allà no anem mal servits, però clar, és una universitat de carreres tècniques, pel que ja se sap. Només ens salvem perquè hi ha una carrera d'estudis ambientals. Més que a tota la UPC junta, n'hi ha, segur. Igualment, per tots els voltants el que hi ha força són instituts de secundària on són majoria. Les nenes dels instituts ja estan a un altre nivell, donat que totes van sempre amb el típic vestit de marinereta i un aspecte força uniforme. Però mira, recordo un company, encara consultor a la UOC, que aquest tema precisament li anava molt. Ara bé, parlem de nenes de 16-17 anys. Eps!! Tot i així, algun cop en Leonard, el meu tutor aquí, m'ha dit que, com sóc occidental, que un dia m'atreveixi a convidar-les a algo i ja veuré. Aquest home de vegades crec que es passa una mica de catxondo...

Kumamoto (熊本)

A una distància ja considerable de Fukuoka, unes dues hores en tren convencional, es troba la ciutat de Kumamoto (熊本). De fet, ja estem parlant d'una altra prefectura. Aquesta té un cert atractiu turístic ja que té un castell medieval totalment restaurat d'una mida considerable. La gràcia d'aquest castell és que va ser un dels llocs on van haver-hi les lluites finals entre els darrers samurai i les forces de l'emperador (del Japó) durant la restauració Meiji. Pel que no estigui per la història, tot plegat és el tema de la pel.li (ejem) "El último samurai".

Alguns dels trets distintius de Kumamoto són els seus carrers principals ben amples, un ambient més tranquil i un tranvia tot ple de coloraines que recorre els llocs més emblemàtics de la ciutat. Ara bé, no és un lloc per passejar, ja que no té res que no tigui qualsevol altra ciutat del Japó. Si un ve a aquí, pot anar directament al castell i estalviar temps. De fet, el dia que vaig anar féia una calor infernal, gairebé d'estiu, pel que moltes ganes d'anar amunt i avall tampoc vaig tenir. A mesura que un s'apropa al castell, la cosa s'omple de bullici i comences a trobar embussos de cotxes de centenars de visitants. Sens dubte, és lloc de turísme local.

El castell de Kumamoto és realment una edificació impressionant, tot envoltat de muralles altes, que ocupa una gran extensió al centre de la ciutat. Aquí pots visitar tant la ciutadella central com les diferents torres de defensa (descalç, guardant les sabates en una bossa de plàstic). A les diferents edificacions hi ha diverses exposicions de peces recuperades al castell de totes les époques, des dels samurai fins al Japó modern (durant les esmentades lluites finals amb els samurai). També hi ha gent que va disfressada en plan per donar més ambientació a tot plegat.

Als voltants de Kumamoto també hi ha una zona de volcans que val la pena visitar, però com són dues hores d'anada i dues més de tornada en autocar, al final vaig pensar que tampoc era plan de passar-me tot el dia tancat dins del transport públic i vaig declinar anar-hi. De totes formes, vaig enxampar de xiripa que aquell dia hi havia una mena de fira del teatre al carrer a la ciutat, pel que vaig poder estar entretingut veient les actuacions. També crec que hi havia una mena de ginkama per botigues de dolços i pastissos, però com no m'enterava del que posava ni la meitat, quasi que ho vaig deixar estar.

Resum: Kumamoto = el castell. Si no n'has visitat d'altres, val la pena.

Welcome to Spain (スペインへようこぞう)

Passejant pel carrer, al passar pel davant d'una agència de viatges, vaig veure tot de catàlegs d'Europa i no vaig poder estar-me d'agafar-ne un per veure què consideren interessant veure d'Espanya (bé, Espania, ja que el tema “ñ” res de res). O, al menys, què es considera que pot tenir sortida vendre'ls. La idea em va venir al cap bàsicament perquè a la portada apareixien tot de molins quixotescs, pel que ja d'entrada es veia a venir quin era el viatge estrella a nivell europeu. Tot i així, la icona que representa a Espanya a tot l'interior, no l'endevinarieu mai,oi? La Sagrada Família es clar.

Una de les primeres coses que em va cridar l'atenció es que tot els viatges són d'una setmana de durada per cadascun dels països. O sigui, viatge exprés total, ja que pel nostre cas, en una setmana vas de Madrid a Barcelona passant per Toledo, Consuegra, Còrdova, Sevilla, Mijas, Granada i València, i tot en autocar. I per aquests 7 dies et casquen entre 2500 i 4000 euros al canvi (sense incloure extres), segons temporada, que jo penso que és una passada. Però mira, el pack Itàlia + França se'l ventilen en 6 dies .

A nivell de resum, a Madrid es va a veure el Prado en mig dia, i ja està, ja s'ha acabat tota la visita a la capital del regne. A Toledo si que et passegen per tota la ciutat antiga (és més petiteta) i després cap a Consuegra a veure molins. A continuació ja venen 3 dies a Andalusia, a veure la mesquita de Còrdova, la plaça Espanya de Sevilla i l'Alhambra. Ah, i a un un tablao flamenco evidentment. De camí cap a Barcelona paren a València bàsicament a menjar-se una paella, i un cop arriben (on s'hi estan dos dies sencerets), doncs a veure tot el que es pugui de Gaudí, junt amb la catedral. Viatge a Montserrat opcional. Com a final de festa, un crema catalana i una copeta de cava, i ja cap a casa.

Això si, al final del viatge, et regalen una pilota anti-estrés en forma de taronja valenciana i una nina vestida de sevillana...com no! (ofertes limitades a 1 article per persona).
Al menys no surt cap torero ben visible.

Uminonakamichi (海ノ中道)

Tot just a l'extrem oposat de la badia de Fukuoka respecte el barri de Momochi, ja bastant apartat de la civilització, esta la zona de Uminonakamichi (海ノ中道, "Camí de dins el mar"). De fet, l'estació de tren es ja la terminal i nomes surten trens cada força temps. A mesura que vas avançant per la línia no pots evitar repassar el plànol , a veure si no t'has equivocat i ves a saber on has anat a parar, enmig del no-res...Un cop arribes a la terminal, ja nomes queda el mar.

Aquesta zona concentra bàsicament un parell d'atraccions de Fukoka, l'aquari, en un edifici tot modern, i el parc de, bé, Uminonakamichi. Aquest darrer es el que ocupa majoritàriament la zona i és una combinació de parc natural, parc d'atraccions, parc aquàtic, zoologic i mega-zona de picnic. Tot plegat, té una extensió prou considerable perquè valgui la pena llogar una bicicleta per voltar-hi.

Malauradament, quan vaig anar-hi encara estaven en ple procés de muntatge de tota la infraestructura i no era un lloc especialment animat. La zona de parc aquàtic estava evidentment tancada i la zona d'atraccions estava bastant morta. La del zoo vaig haver de donar un parell de voltes fins que realment em vaig adonar que si que estava oberta. A dins potser hi havia 4 o 5 persones visitant. Tot i així, és entretingut ja que hi ha zones d'animals on no estan tancats amb gàbia, i els tens ben a prop (com cangurs, gossets de les praderes i un fotimer de capibares).

En general, com si l'haguessin obert en exclusiva...Ja va ser mala sort, ja que tot just la setmana següent era la gran inauguració amb l'arribada de la primavera, i, de fet, hi havia molt de tràfec de gent muntant coses i plantant flors. De tot plegat, la part potser més interessant va ser trobar-me a uns quants cosplayers que estaven per allà en plena sessió fotogràfica.

Resum: Un lloc interessant si vols anar a fer el picnic un diumenge al matí. Però millor anar a partir de principis d'Abril, quan els cirerers ja hagin florit.