Karoushi (過労死)

Diuen que els esquimals tenen diverses maneres per referir-se a la neu. Independentment que es tracti d'una llegenda urbana o no, el quid de la qüestió és la idea subjacent: cada cultura crea un vocabulari segons els seus costums o necessitats. Per això els espanyols tenim tants sinònims per “faltar a clase o a la feina” (hacer campana, novillos, rabona, peyas, borotas, etc.).

Aquí, evidentment, es tot al contrari. Res em produeix més plaer que ser el primer a marxar cap a casa cada dia, mentre tots els meus companys de laboratori es queden pencant fins les tantes. I que consti que quan marxo ja porto al menys 9 hores allà tancat! Però res, no els puc superar. Si cal, mengen davant de l'ordinador, i més d'una vegada he vist a algun desplomar-se sobre el teclat (és ben cert!). I aquí es on arribem al termes específics de la cultura japonesa.

Per una banda, aprens que quan marxes dius “ostukaresama deshita” (お疲れ様でした), que en traducció literal és una mena de “t'has cansat”, però el seu equivalent cultural és “has fet una bona feina”. Res de “fins demà” o “a passar-ho bé”.

Però la paraula singular que m'ha agradat sempre és la de “karoushi” (過労死), que s'usa per definir el concepte de “mort per excés de treball” (de fet, “shi”,死 , vol dir mort). Tot I que, com diu un famós personatge “que no estamos tan maaal”, crec que a la nostra cultura mai desenvoluparem un terme com aquest. Però aquí és diferent, i sinó, ull a la foto, que la vaig fer un dissabte al matí abans d'entrar al laboratori. De fet, entre l'equip bàsic del laboratori hi ha un matalàs d'escuma.

Ah si! Que m'he oblidat de dir que els dissabtes es un dia com qualsevol altre per fer reunions de treball i pencar...és el que té no provenir d'una tradició judeocristiana. Com els kami no van fer el món en sis dies...

Suposo que per termes especials d'una cultura, sempre ens quedarà el nostre "seny", que faig servir sovint per aquí.