dilluns, 26 de gener del 2009

Inici...

Abans de marxar tot de gent em va dir que podia escriure un bloc. Jo, personalment, no hi crec en aquestes coses...crec que tot plegat és l'equivalent 2.0 al "pilluli" que es posa un tub d'escapament gegant, o un subwoofer descomunal al cotxe i es passeja pel barri. Un mer exercici d'ego i ganes de cridar l'atenció, com els nens de 5 anys. A més a més, el tema del bloc des del Japó ja està totalment esgotat, no té cap tipus de novetat, i hi ha gent molt més apta, amb més coneixements i més gràcia que jo per escriure coses interessants sobre el país de la normalitat.

Bé, aquesta opinió encara no ha quedat invalidada per aquestes línies..simplement demostra que jo també tinc el meu ego ^_^ Tothom en té, en menor o major mesura. Però a part d'egòlatra, també sóc molt pragmàtic. Per una banda, a partir d'un punt, és complicat explicar què faig a 8 subgrups de persones diferents, hi ha una gran redundància d'informació. D'altra banda, acabada la meva estada, segurament no recordi la meitat del què m'ha passat. I si ho recordo...doncs m'hi estaria 10 hores explicant coses, i 10*8 = 80). Massa cansat (també sóc un mandrós).

Aquest racó em serveix com exercici personal (he dit que també sóc un individualista?), per quan torni, poder mirar enrera i recordar totes les meves vivències. I com no espero rebre més visites que el reduït grup de persones a qui li puguin interessar les meves historietes, doncs escric en la meva llengua materna, el català.

Potser en dues setmanes, quan la novetat decaigui, ja no tindré res que explicar, però mira, serà entretingut mentre duri.

2 comentaris:

  1. Personalment, que també penso que els glocs són una altra manera de "passar el temps", considero que en aquest cas està molt justificat!!

    Això si, volem que ens donis detalls i documentació gràfica de la vida japonesa!

    josep-e

    ResponElimina
  2. la meva opinio sobre els glups!...és molt millor tenir un, que ser el tipic amic "plasta" que dona la brassa explicant coses q no interesen a ningú. Si tens sospites de ser un pelma, escriu un, i el que tingui interés ja ho llegirà quan li vingui de gust.
    En el teu cas (Joan) tal i com diu en Josep, està plenament justificat, i encara que n'hi hagin més, els que et coneguem ens refiem més del teu criteri. Ara no ens deixis amb la mel a la boca! què és molt lleig això de deixar algú a mitges ;-)
    carme

    ResponElimina