Bonus track: Nagasaki (長崎)

A unes dues hores de tren exprés (el tren bala encara no hi arriba, "estan en ello"...) hi ha una de les ciutats més importants del sud del Japó, junt amb Fukuoka: Nagasaki (長崎). El darrer cap de setmana vaig pensar que no podia marxar sense visitar-la.

Tot i que jo, ara que hi he estat, considero que Fukuoka és en realitat més important (la triplica en població i, realment, és força més gran), Nagasaki té el funest honor de ser una de les ciutats més conegudes del Japó a nivell internacional. Tot el seu gran passat com a nucli d'intercanvi cultural orient-occident, gràcies als holandesos, que va permetre modernitzar el pais sencer, queda totalment eclipsat per compartir amb Hiroshima l'haver patit l'horror d'una bomba atòmica llençada directament sobre població civil sense ultimàtum ni avís previ (i en contra de l'opinió de tots els científics que la van fer possible).

Aixi doncs, al nord de la ciutat hi ha un parc amb tot de museus i memorials on recorden aquest esdeveniment i rendeixen homenatge a les víctimes. Tot està muntat de manera súper-seriosa, i dista molt de ser precisament un "parc temàtic" o un atractiu turístic com qualsevol altre, basant-se en el respecte a les víctimes (res de fer fotos a segons on) i que la gent no s'oblidi mai del que va passar. Realment, no és un bon lloc si estàs una mica deprimit, perquè veure el que hi ha dins és bastant fort...a un no li pot entrar al cap com una persona pot quedar totalment desintegrada en un instant, o com d'edificacions a quilòmetres de distància no queden ni els fonaments :-( Cada cop que llegeixes al memorial ho d'usar armes de destrucció massiva sobre objectius civils fan una ràbia els que van d'autoproclamats salvadors del món...

Però bé, com he dit, fora d'aquest tema, i mirant aspectes més positius, Nagasaki ha estat una ciutat molt important a l'evolució del Japó, ja que era el port principal de contacte entre occident i orient. Tots els coneixements de medicina moderna, com les vacunes o l'ús de l'estetoscopi, van arribar-hi per aquí. Per aquest motiu, la majoria dels seus atractius se centren en el llegat dels eurpoeus que es vam establir aquí fa temps. Hi havia una colònia d'holandesos a l'illa de Dejima (出島) que va ser clau en aquest aspecte, tot i que ara ja no és cap illa. Fa poc l'han reconstruït, de manera que es pot visitar i veure com era tot plegat.

A uns turons del voltant també hi ha els jardins d'una colònia anglesa (els jardins de Glover) i carrers amb cases clarament occidentals, d'època. De fet, el carrer s¡anomena "la pujada dels holandesos". Entre els habitants memorables de Nagasaki vinculats a aquesta colònia, es troba Tamaki Miura (三浦環) , una actriu molt important que va ser la primera a representar Madame Butterfly, i amb qui Puccini va crear aquesta obra. La va interpretar a Barcelona i tot. Tota aquesta zona està bastant elevada, però l'ajuntament s'ha enrotllat i ha instal.lat ascensors per poder accedir-hi còmodament sense fer la suada pare i mare (un altre cop, calor asfixiant...).

Un altre aspecte destacat, fruit d'aquesta porta sempre oberta a occident és l'existència de catedrals importants, ja que Nagasaki va ser una de les principals feus del cristianisme i el catolicisme al Japó. Bé, al menys fins que el van prohibir i es van dedicar a martiritzar-los a tots un a un. Per això els holandesos es van poder quedar, ja que eren protestants, i pel que sembla ser, no tant donats a intentar convertir a tothom que passés per a prop i dir als demés ho equivocats que estaven en les seves creences ancestrals. Però, fins a la data d'avui, hi ha tot d'esglésies grans i vistoses per la ciutat.

En un sol dia és complicat veure tot, però posant una mica el turbo, vaig poder visitar els llocs més importants. Realment, va valer la pena fer el viatge.

Ah! I de tornada passes pel poble d'Obama (小浜, petita costa).

Bonus track: Yanagawa (柳川)

Bé, com al final encara m'han quedat coses que explicar, em permeto el luxe de fer uns breus apèndixs. Si Tolkien (després de mort i tot!) o alguns grups de música ho poden fer, doncs jo també em puc permetre aquest luxe. Així doncs, un altre dels llocs que he visitat, ja a certa distància de Fukuoka, i requerint tot un seguit de transbords i capacitat de reconèixer dibuixets a les indicacions de les estacions, és Yanagawa (柳川), la "Venecia de Fukuoka". Es tracta d'un poble gran, totalment rural (recordant molt a Dazaifu i rodalies), on el seu principal atractiu turístic és, com ja es pot suposar, un recorregut de canals per on pots anar en barqueta, amb el corresponent gondoler (però aquest decorat en "versió japonesa").

En aquest aspecte, realment és curiós ho ràpid que la gent posa l'epitet de "la Venècia de..." a una ciitat pel simple fet que hi ha alguns canals navegables que passen pe mig de cases. Crec que cada pais deu tenir-ne una. Però bé, els italians han d'estar contents, que ells tenen l'original i la resta es dona a entendre que són imitacions. Però jo crec que una "Venècia" ha d'estar com qui diu flotant sobre el mar, fins al punt que amenaci enfonsar-se.

Yanagawa sembla ser un poblet on grans poetes s'han recollit per inspirar-se. Per aquest motiu, al llarg del recorregut fluvial, hi ha tot de monuments amb haikus. També passes per molts ponts bastant baixets (especialment per gent per sobre de l'alçada promig local), on cal vigilar bastant de no obrir-se el cap. També hi ha un caminet per passejar, vorejant el recorregit, escollit entre els 100 més macos del Japó (no especifiquen la posició exacta). Ara, trenca una la carretera de 4 carrils i el pont de peatons que hi ha ben bé partint en 2 aquest caminet...

A la barqueta vas amb un grup de gent, de manera que el "gondoler" et va explicant cadascun dels edificis emblemàtics del recorregut. Evidentment, com era l'únic occidental de tota la zona, ho dèia en japonès i no em vaig enterar de la meitat. A aquest fet va contribuir també una bonica família amb el seu nen de 5 anys, que als 10 minuts es va posar a plorar per no se sap quina rabieta i va estar així durant l'hora i 20 minuts que va durar tot el recorregut. Jo, personalment, arribat un moment, no sé que esperaven els seus pares per fotre-li un bolet i punt. I ells encara, "ai pobret..."! Bé, com no tinc fills, em puc permetre el luxe d'anar donant consells als que en tenen...ja se sap.

Al final hi havia tot de fanalets i ninots flotant del riu. Pel que sembla, i per variar, vaig tornar a fallar de ple a l'hora de triar dates i tot just una setmana abans s'havia celebrat un festival als canals...en fi! També, tot està perfectament controlat, ple de botigues per turistes a vessar. I, de fet, això és tot. Fora de l'inici i la fi del recorregut, on es concentren els visitants (i per tant, les atraccions per pescar calerons), no hi ha pràcticament res més. Un cop acabada la navegació, ja pots tornar a casa...

La tornada (!_!) (帰り)

Finalment ha arribat el dia inevitable...el dia de la tornada a casa. El temps ha passat volant. Ara mateix estic esperant ja per marxar cap a casa (als països civilitzats als aeroports tenen Internet de qualitat gratis). Les meves pirules que m'he pensat per distribuir de manera òptima la càrrega han funcionat i no hagut de pagar res de sobrepès. 21 quilos ^_^, quan vaig venir amb 29...i puc assegurar que porto uns quants trastos extra a sobre, però no hi ha res com saber aprofitar les butxaques d'una jaqueta. Mira que ja sé que no puc entrar a segons quines botigues, però no hi ha manera, s'havia de còrrer el risc. Però pitjor és qui s'ho gasta en substàncies estupefaents. Sé que en Wargo m'entén.

La meva experiència ha estat molt bona, tant a nivell professional com personal, i no em penedeixo gens d'haver fet el pas de venir fins aquí, al preu d'haver de deixar enrera durant una temporada coses que també són importants (tot just ara que estrenava casa!). Vaig tenir molta sort coneixent una persona com en Leonard. Crec que en aquests 3 mesos he treballat més que en els 6 anteriors, i tot i que potser encara podria fer alguna cosa més, penso que marxo sense decepcionar a ningú i amb tothom content. Igualment, me'n vaig amb una carpeta plena de deures.

En el pla personal, he conegut gent (tots completa i absolutament normals) i m'ho he passat bé amb ells. He pogut practicar, més o menys, l'idioma, i ser conscient del que he progressat en dos anys anant a la EOI. I sobretot, aprendre nou vocabulari imprescindible per la supervivència: el famós 公開鍵暗号化, criptografia de clau pública, プラモ, maqueta, ナイスボート, per dir que una cosa l'han censurat a la tele, 絶対領域, les cuixes de les noies, etc. A la inversa, jo ja he tingut prou feina a que diguin "jamon serrano" en una llengua on no existeix la "rr" i com es brinda ("xin xin" aquí vol dir , ejem, "tita"). També marxo amb un aparatet que m'han regalat els meus companys que quan el vas pitjant va dient, successivament "Ka-me-ha-me-ha!". Aquesta gent no saben el que han fet donant-me això.

Però ara que toca la seva fi, tot plegat em recorda, molt oportunament, un capítol de GitS:SAC (el 12 exactament) on hi ha un director de cine decideix fer la millor pel.lícula de la història. De fet, assoleix tant el seu objectiu que la gent que la veu no vol deixar mai de veure-la i es queden atrapats allà, veient-la contínuament. En qualsevol cas, La "moraleja" de la història és que fins i tot quan estàs en la millor de les situacions, la vida és moviment i canvi, i tard o d'hora has de triar passar pàgina i enfrontar nous reptes. Un no es pot quedar ancorat, tot ha de tenir un final, i seguir endavant. Bé, si a algú li van més els clàssics, doncs el mateix es pot treure (entre d'altres coses), d' "El Mag d'Oz".

Qui ja em coneix ja sap que el Japó té una cosa especial. Gràcies al doctorat he tingut la sort de visitar diversos països, i a alguns llocs m'ho he arribat a passar però que molt bé, però en el fons, un cop visitats, ja està, tampoc em cal tornar. Només hi ha un lloc (sense comptar el meu poble, es clar, que no el canviaria per res) on podria tornar-hi 20 cops i mai em cansaria. Encara no he marxat i ja tinc ganes de tornar.

Però bé, en Leonard m'ha dit que hi ha unes post-doc molt xul.les per quan acabi la tesi...

終わり...?