Hakata (博多)

Quan els meus companys, que no sempre entenen que el setè dia va descansar, em deixen, em dono una volta pel centre de la ciutat. Un dels barris cèntrics, que antigament era un altre localitat a part, es el de Hakata (博多), on està l'estació principal de trens. És pot considerar que és la Gran Via/Av. Diagonal de Fukuoka, amb carrers amples i grans establiments comercials.

Aquest barri es caracteritza especialment perquè, com a molts llocs del Japó, no pots tirar una pedra sense donar-li a un temple, n'està ple. Entre dos gratacels n'hi pots trobar un. Aquí n'hi ha de força grans, com un conjunt arquitectònic que és una mena de ciutadella-temple anomenada “gokusho teramachi” (tera, 寺, és temple i machi,　町 , ciutat). També és curiós que tots estan sempre força animats (depèn una mica de l'hora, es clar) i amb gent de tota mena fent ofrenes. Davant de l'altar hi ha una capsa de fusta on llencen uns iens, llavors piquen dos cops de mans per demanar un desig, i tiren d'una corda per fer sonar un picarol gegant. I si hi ha sort, els kamis el concediran. Sinó, sempre pots comprar tota mena d'amulets (mamori,守り, que literalment vol dir “defensa”). I és que aquí la religió també és un bon negoci.

Entre les estructures més espectaculars d'aquest barri està la Canal City, el mega-centre de compres i esbarjo on es reuneix el jovent al costat del riu. Un s'hi pot tirar tota una tarda voltant-hi. El disseny és força espectacular, hi ha botigues de tota mena (per exemple, de disfresses per gossos), centres d'entreteniment amb "maquinetes" espectaulars i sempre hi ha algun grup de música per allà tocant. A la seva darrera planta està la Ramen (ラーメン) Plaza on es concentra una enorme varietat de parades de fideus entre decoracions de cartó pedra. El Port Aventura dels fideus, perquè ens entenguem. Jo, de totes formes, em quedo amb les parades de boletes de pop (takoyaki, たこ焼き). Mmmm...

Resum: Hakata és un bon lloc per fer una passejada i anar a visitar temples o museus. I en qualsevol cas, és lloc de trànsit ineludible per anar a qualsevol altra part de la ciutat.

Ahir va ser festiu (昨日は休みでした)

Ahir va ser festiu per aquí, era ni més ni menys que el dia de la fundació de la nació, el que vindria a ser el dia de la Constitució a Espanya. A diferència d'altres dies laborables, ahir:

• Els trens passaven una mica més tard (posem, cada 12 minuts enlloc de cada 10).
• Un dels accessos (només un) a la universitat estava tancat amb una petita valla de mig metre d'alçada.

S'han acabat les diferències. Per la resta, tot exactament igual. Totes les botigues obertes, la mateixa gent pel carrer que cada dia, absolutament res tancat (ni museus, ni res de res). De fet, fins i tot a l'escola superior del costat hi havia tot d'estudiants anant amunt i avall amb els seus uniformes. Jo, evidentment, no vaig posar un peu a la universitat, tot això ho vaig veure perquè per anar a l'estació del tren que va al centre es passa per davant de la universitat (on es preguntaven què se n'havia fet de mi).

Això si que és celebrar un festiu i el demés són bajanades...

[16/02/2009 RECTIFICACIÓ:] Diuen que és de savis rectificar quan t'equivoques. Tot i així, jo ho faré. En el meu subtil intent de ser irònic, vaig cometre l'error de referenciar dades de memòria, enlloc de contrastar-les correctament (encara sort que estic fent la tesi...). El que vaig dir dels horaris de tren no és del tot cert. En realitat, a l'interval de 7-9 del matí en festiu passen cada 10 minuts enlloc de cada 8, i la resta d'horaris són pràcticament idèntics a un laborable.

Epidèmia (伝染病)

Abans de venir vaig enxampar un bon refredat del que encara no m'he recuperat del tot. Una cosa molt típica de per aquí, que segur que tothom ha vist en algun documental, és la gent que porta mascareta pel carrer. Normalment la porta gent que està refredada, per no anar enviant microbis o virus cap a tothom que l'envolti. Aquestes andròmines són d'ús molt comú i, de fet, al súper les venen a dojo, al costat de les maquinetes d'afaitar o la pasta de dents. Si en vols trobar, no t'has de complicar molt la vida. Ara bé, per molt que sigui costum local, a mi em fa una mica de corte anar amb això a la cara i m'estimo més ser un desconsiderat que de tant en tant va estossegant.

Ja sé que un s'ha d'amotllar a els costums que l'acullen, però penso que és un intercanvi just davant el costum local de xarrupar sorollosament qualsevol líquid (especialment sopes de fideus). Jo ho considero un simple intercanvi cultural en pos de la tant lloada aliança de civilitzacions. Pitjor cara van fer quan els vaig explicar que d'on provenia el terme Hispània i què fem amb els conills.

El cas és que des de que vaig venir, la gent de laboratori sembla que s'ha anat refredant poc a poc i de tant en tant van estossegant. No fa gaire, uns quants ja han començat a dur les mascaretes i d'altres, han desaparegut. Ara mateix, per tota la universitat hi ha de cartells avisant que hi ha una passa de grips i refredats i que cal extremar la precaució (una mica estrany al Febrer, això sol passar a finals de Desembre..). Jo simplement segueixo igual que al principi.

No sé perquè tot plegat em recorda un mica a les pel.lis en plan Estallido...