Natto uri (納豆売り)

Una de les experiències bàsiques quan vens al Japó es, com no, anar a un karaoke. Per sort, he tingut el plaer d'anar a un acompanyat per gent local. Bé, de fet, on vaig acabar tampoc era ben bé un karaoke, sinó més aviat una mena de "club de cavallers", però totalment inofensiu. Només hi havia una cambrera amb kimono i un paio repentinat amb xalec i corbata que t'anaven rient les gràcies i et servien fruits secs. D'aquesta experiència vaig treure'n algunes coses.

Per una banda, que els vídeos bàsics dels karaokes japonesos son igualets que els d'Espanya: metratge color sèpia, escenes que no tenen res a veure amb la cançó i totalment ridícules, etc.

Per altra banda, quan em van obligar a cantar en castellà, evidentment només hi havia cançons de l'any de la maricastanya. Primer va tocar el "Bésame Mucho", interpretada per Los Panchos. Aquesta se la sabia un japonès i tot. Després, em va tocar una anomenada "Nathalie" que no havia escoltat en la meva vida (disculpeu la meva incultura musical en temes nyonyos) , però sembla ser del nostre cantant més internacional, en Julito Iglesias. De fet, quan vaig estar a Geòrgia ja em van fer cantar també "Soy un truhán, soy un señor"...perquè es clar, si ets espanyol, vagis on vagis assumeixen que t'has de saber la discografia completa d'aquest home.

El cas és que, immediatament després, es van posar a cantar una totalment en japonès anomenada "Natto Uri" (納豆売り), que si fa no fa es tradueix a "Venda de mongetes". El lector observador s'adonarà de la semblança fonètica entre aquest nom i "Nathalie". Doncs efectivament, era exactament la mateixa cançó, però amb les lletres canviades. Julio Iglesias power!

Quines coses...