El vàter (お手洗い)

Potser aquesta entrada sigui una mica escatològica, però jo ho considero simplement un homenatge a alguns altres dels grans referents dins el que va ser el meu procés cap a la maduresa. Segur que molts estareu d'acord amb mi.

Algú va posar fa un temps un comentari sobre si tenia vàter a la meva habitació buida. Bé, per sort, si que disposo d'un petit annex on tinc una pica i un vàter, de manera que no he de compartir amb la resta dels meus companys de residència (tot un equip sencer de jugadors de beisbol que cada diumenge a les 8 del matí es posen a fer escalfaments cridant). El tinc tot per mi.

Evidentment, el vàter en qüestió és “model japonès”, o sigui, totalment cibernètic, amb botonets diversos. Seure-hi és com estar a la cadira de comandament de l'Enterprise, tot i que li manquen les funcions més avançades, com el botó “fer soroll d'aigua ben fort perquè no se sentin els teus gasos”. El meu concretament té el detall de disposar de sistema ecològic, de manera que quan tires de la cadena et pots netejar les mans amb l'aigua que cau a la cisterna. Tot i que fa certa gràcia disposar d'un aparell d'aquests, no sé fins a quin punt és assenyat tenir endollat a la corrent un aparell totalment ple d'aigua. Jo no entenc com no passen gaires desgràcies.

Bé, tot plegat tampoc té molta història. El tema dels vàters japonesos penso que ja no és res innovador (crec que la Roca ja ha tret un model i tot), però tot i així, si que us donaré un consell. Alguns d'aquests aparells tenen sistema de calefacció integrat a la tassa, perquè no passis fred mentre estàs enfeinat. Ara bé, com sempre, el concepte de “fred”, “calent” i “en estat de plasma” és diferent per cada persona. En conseqüència, alerta no aneu massa apurats al usar un vàter públic que algú ha fet servir fa poc, no sigui que a mitja feina, quan ja no hi ha volta enrera, us adoneu que l'anterior usuari s'ha oblidat d'apagar el mecanisme i que s'estan rostint les vostres zones més nobles. I saber on està el botó d'apagar no sempre és trivial. És una situació bastant dramàtica, creieu-me.

Advertits esteu...