El FIT (福岡工業大学)

Entre xorrada i xorrada, penso que està bé que parli de la institució que m'ha acollit, l'Institut de Tecnologia de Fukuoka (福岡工業大学, FIT amb les inicial en anglès), que tot i el seu nom en la traducció, en realitat és una universitat (大学) on totes les carreres són eminentment tècniques. De fet, en temàtica i extensió, ve a ser una mena d'UPC japonesa, si bé no pas a Pedralbes. El seu principal avantatge és que l'estació de tren està a l'entrada mateix de la universitat i correspon a una de les línies principals. De fet, el nom de la parada és “davant del FIT” (福工大前). Són 5 parades fins el centre.

Una parada abans està la de 九産大前, que pertany a una altra universitat, la Universitat Industrial de Kyushu (九州産業大学, pel que la parada es diu “davant de la UIK”), on fan carreres una mica més variades, no només tecnològiques. Es veu que hi ha una mica de pique entre les dues perquè aquesta va gosar posar-se en nom de tota la jurisdicció (Kyushu, 九州) en plan com si fos més important. En això també em recorden una mica a la UPC i la UAB ^_^

El campus es composa de 5 edificis principals: A, B, C ,D i alfa (en els noms també té un aire a la UPC), que envolten un gran llac envoltat de zones d'esbarjo i cirerers (en contrast amb el formigó armat de la UPC), si bé com he arribat per hivern estan tots pelats. Però per la primavera, quan floreixin, ha de ser de postal. També hi ha l'edifici polivalent de l''"arena" (アリーナ), però no es fan lluites de gladiadors. Jo tinc el laboratori a la 5a planta de l'edifici D, al departament d'enginyeria de comunicacions i senyals (情報通信工学科, gràcies EOI per tots els exàmens de kanjis que han contribuït a poder entendre això!). Cada dia, quan pujo en ascensor, puc escoltar com em va dient “esperi si us plau”, “vigili, que es tanquen les portes”, etc. Fins i tot els aparells són educats aquí.

La universitat està ben assortida en serveis propis: hi ha botiguetes de tota mena, un barber, una agència de viatges, i, especialment, un menjador força gran, tot i que cal anar amb compte d'arribar a agafar taula abans que acabin les classes o has de seure al terra i fer cua per tot. Aquest aspecte permet que no m'oblidi de les nostres entranyables carreres a la UOC per anar a agafar taula i lloc al microones. El menjar és bo, variat (com tot àpat japonès) i bastant econòmic, donat el nivell de vida de per aquí. T'atipes de sobres amb menjar com Déu mana per menys de 5 euros, però si vols et pots dur carmanyola.

Hi ha dos aspectes especialment particulars de la universitat. Per una banda, absolutament totes les llums dels passadissos són automàtiques. Passat un temps s'atenuen i al final s'apaguen. Si t'apropes, es van encenent, però no totes de cop, sinó una a una poc a poc a mesura que avances pel passadís. Total, que quan vas caminant tot sol de matinada t'agafa una mica de complexe de família Belmont.

L'altre són els grans rellotges rodons i la campana de final de classes, que vas escoltant cada hora, que recordo molt típics de sèries d'anime en entorn escolar com la Lamu (Ataru Moroboshi, un altre dels meus grans referents!). Ara bé, sembla que no l'apaguen mai, ja que els dissabtes també sona, però no hi ha classe...