Ohori (大濠公園)

Fukuoka també té el seu Central Park o Parc de la Ciutadella. Si passes de llarg Tenjin en direcció oest, a distància de passeig al llarg d'un carrer molt mono que em recorda al Passeig de la Bonanova o la zona de Pedralbes, arribes a Ohori, el parc principal de la ciutat, que ressalta ben bé a tots els mapes. Si bé tot plegat se sol encapsular dins el nom d'Ohori a les guies, en realitat són dos parcs diferents separats per una carretera i unes poques casetes. Per una banda, a l'extrem est, està el parc de les runes de l'antic castell feudal de Maizuru (舞鶴城), i a l'extrem més oest, està el parc d'Ohori pròpiament (大濠公園).

De les runes del castell en si no en queda gran cosa, només les altes muralles, per on pots passejar per un camí serpentejant fins arribar a la cúspide, des d'on, en un dia clar, es poden veure tots els gratacels de la ciutat de ben lluny (en concret, els de la zona de Momochi). En llocs aïllats hi ha reconstruccions modernes d'alguna edificació o torre antiga i en un dels extrems hi ha una gran excavació arqueològica, on no es pot entrar, però al costat tenen un edifici amb les restes d'una casa antiga, en plan la casa de les heures. Ara bé, trenca una mica que enmig de tot plegat han muntat camps d'atletisme, tennis o baseball, de manera que surts d'una muralla mitjaval i et trobes tot de gent jugant al tennis. Tot i així, el més interessant de tot plegat són els petits parcs plens de cirerers, per on tota la gent passeja, es fa fotos, i va a fer el hanami (花見). Com no estem en plena primavera, doncs mala sort per mi, però gràcies al canvi climàtic encara he pogut enxampar alguns de florits.

A l'altra banda de la carretera, de seguida arribes al parc d'Ohori, caracteritzat per el seu enorme llac central que crida molt l'atenció a qualsevol mapa de la ciutat, al voltant del qual tota la gent ve a passejar o fer footing. De fet, al terra hi ha tres carrils clarament delimitats, un per vianants, un altre per bicicletes, i un per la gent que ve a córrer, que fins i tot et va indicant al terra la distància recorreguda. El perímetre és exactament de 2 Km. Un seguit de ponts i illes et permeten passejar a través del llac, totes elles plenes de coloms, gavines, corbs (es clar!!) i el que semblen esparvers. Si tens sort, pots veure com algun esparver amb gana arreplega alguna de les altres especies de la zona, o es barallen per unes molles de pa. En una part del llac fins i tot es pot pescar.

Aquí ja no hi ha runes ni res, és un parc per relaxar-se i passejar. Si un té ganes de cultura, té tot just a un extrem el museu d'art modern de Fukuoka (tot envoltat de curioses escultures) i un jardí purament japonès molt maco i ben cuidat (pel que et claven 240 iens d'entrada). Però realment, donen ganes de seure's i simplement desconnectar de tot mentre escoltes el so de les cascades d'aigua.

Resum: La millor manera de desconnectar dels grans edificis sense haver de sortir de la gran ciutat, encara que sigui per passar un parell d'horetes. Ara bé, Ohori és un mal lloc per anar si tens hidrofòbia o t'estàs aguantant el pipí.