Una de gats (猫)

Tothom que em coneix bé sabia que tard o d'hora tocaria parlar de gats, com no. En aquest cas, de gats japonesos. A la foto es poden veure els típics “maneki neko” (招き猫), o gats de la sort. La seva mà no està saludant, sinó que està cridant, intentant atreure quelcom. Si tenen la mà dreta aixecada, criden als diners. Si tenen la mà esquerra, criden a clients (aquests se solen posar als comerços). Jo he vist versions que van a sac i tenen les dues mans aixecades alhora, però no sé si ja és anar molt legal.

Ara bé, jo el que volia parlar és de gats de debò. De camí cap a la residència, en un carreró fosc i estret, hi ha una colònia de gats de mida considerable. Els pàios, cada cop que em veuen em venen tots a sobre miolant de manera molt insistent, i em persegueixen fins que he caminat un bon tros. De fet, son tant rondinaires i se t'enganxen tant que no saps ben bé si t'estan fent moxaines o porten pitjors intencions (no deixen de ser gats de carrer).

És ben curiós que els gats a de Badalona són tots uns cagats, que mai es deixen tocar a menys que ja hi hagi certa confiança, mentre que aquí els tens tots a sobre a la que et despistes. En canvi, la gent d'aquí és molt tímida i els fa cosa parlar amb tu fins que tenen certa confiança, mentre que per allà la gent és molt més extrovertida. Ho sabré jo, que sóc al que sempre li pregunta tothom com anar als llocs quan va pel carrer...i aquí encara ningú ho ha fet. Al.leluia! Bé, al menys pel carrer estrictament.