たまの駅長

Durant la meva estada al Japó, mirant la tele, en un programa van treure un petit reportatge que em va semblar curiós i divertit (i de pas em va permetre practicar l'idioma). Fa poc, he vist que aquest havia sortit a un conegut agregador de notícies. Malauradament, no va arribar a portada, però al veure que hi ha més gent al món a qui li sembla interessant, m'he animat a fer una entrada. Es tracta de la història de na Tama (たま), la gata cap d'estació. Pel que em van explicar els meus companys, "Tama" és com "Mixis" i tal, un nom molt típic de gat per aquí.

Bàsicament, a l'estació de Kishi (貴志), a la línia de Wakayama (和歌山), van adoptar una gateta que havia nascut per allà i la van convertir oficialment en cap d'estació (ekichou, 駅長) per tal d'atreure a més gent, ja es veu que hi havia molt pocs usuaris. Més endavant, van nomenar a un parell de gats més (un la seva mare) com ajudants oficials (助役) i Tama va ser ascendida a "súper-cap d'estació" (スーパー駅長). Però quan estic parlant de nomenaments i càrrecs, vull dir en serio. Que va anar el cap de la companyia ferroviària a condecorar-los i tot. Segons sembla, de totes les treballadores de la companyia, Tama és la que ha assolit la posició més alta de totes. Amb això està tot dit sobre el tema "el paper de la dona al Japó"...

Així doncs, quan un arriba a l'estació, se la troba rondant per allà amb el seu barret i la seva medalla oficial, sota l'obligació de saludar-te. Pel que filmaven al programa, fins i tot la guixeta de l'estació de tren està habilitada, amb tot d'andròmines gatunes. No és per ningú altre.

El reportatge el van fer perquè fa molt poc fins i tot han innaugurat un tren de dos vagons en el seu nom. Al programa de la tele feien tot d'entrevistes a la gent que estava per allà visitant al minino, i es veu que la gent va expressament des de l'altra punta del Japó fins aquesta estació només per veure-la. Mig amagant-se, amb cara de vergonya, admetien venir d'Oosaka (tot just a l'altra punta de la línia, com qui va de l'Hospitalet fins a Blanes per la línia de la costa) o haver-se cascat 4 hores de tren bala només per arribar-hi. El gat aquest ha implicat el moviment de fins un bilió (si, amb "b") de iens a l'economia local. Una passada!

No sé perquè, però a la foto on li posen la capa, la cara que fica em recorda una mica al meu gat el dia que li vàrem posar un barret de paper..."No em toqueu els nassos d'aquesta manera".