divendres, 3 d’abril del 2009

Kashii (香椎)

Ja una mica desplaçada al nord de la ciutat hi ha la zona de Kashii, que no surt mencionada a gaires guies. El dia abans d'anar a voltar per allà li vaig comentar a un company, i em va dir "I què hi ha a Kashii??". La veritat és que va sonar una mica a la resposta que donaria jo a un japonès de visita a BCN m'hagués comentat que a l'endemà s'anava a visitar St. Adrià del Besòs...Vull dir, que tampoc és lloc de visita turística obligada (bé, hi ha l'emblemàtica central tèrmica). Però com tinc dies de sobres i a la guia que m'estava donant millors resultats sortia Kashii, hi vaig anar. També, només està a dues parades de la meva estació de tren.

Un cop allà vaig entendre la resposta, ja que només sortir són carrerons fets caldo, amb tot de sales de maquinetes i pachinkos que han viscut millors èpoques, així com transformadors elèctrics penjant de tot arreu. Força ambient de barri, però no un gran lloc per passejar. Com Kashii ja està més cap a les afores de la ciutat, hi ha zones campestres o boscoses i es veuen les muntanyes. Tot i així, per les rodalies encara hi ha coses que es poden anar a veure. En una d'aquestes zones ja més campestres hi ha un temple (com no) bastant gran i important, al voltant del qual hi ha força elements històrics vinculats. Pots fer una ruta de fonts i temples semblant a anar a fer caminades per la Serralada de Marina (ara bosc, ara urbanització).

Si un es dirigeix diametralment cap a l'altre punta, creuant la zona d'extrem a extrem, la cosa canvia ja cap a carreteres ben amples i passos de vianants elevats també força tronats. Si tot i així tens fe i segueixes endavant, arribes a la terra de les meravelles (o sigui, els grans magatzems WonderLand I i el seu annex WonderLand II). A partir d'aquí ja tot torna a fer pinta de ciutat. Per aquella zona se suposa que, segons la guia, hi ha una illa de cases, novament, en plan de disseny. Però, la veritat, el fotògraf de la guia realment es va guanyar les garrofes venent el tema.

Si tot i així, un segueix, ja al final de tot, s'arriba a la platja, que seria tot just l'altre extrem de la badia respecte el barri de Momochi. Aquí hi ha dos punts interessants. Per una banda, un arc torii sobre una roca enmig del mar (però de pedra). Per altra banda, si travesses el pont que hi ha al costat, arribes a la Island City. Si es mira el mapa, és la mena d'illa, comunicada només per dos ponts, que hi ha al nord-est. La gràcia és que es tracta d'una illa artificial. Tot és nou de trinca, amb cases súper maques, jardinets, zones de passejar, etc. de darrera generació en plan sostenibilitat a tope, amb hivernacles de disseny d'en Toyo Ito. De fet, encara estan venent habitatges, i hi ha tot de gent allà convidant-te a entrar als pisos de prova. Però com encara l'estan acabant, un travessa un paisatge idílic i de cop es troba tot de muntanyes de terra remoguda i excavadores treballant.

Resum: Només cal anar-hi si un és un completista a l'hora visitar una ciutat, un amant d'en Toyo Ito, o se sap que hi ha algun esdeveniment concret.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada