Interludi a Shanghai (V): L'Expo

Donat que ja havia estat a Shanghai, la gràcia de tot plegat estava en l'Expo 2010. Quina imatge podria representar millor aquesta Expo? Potser l'espectacular pavelló de la Xina? L'original d'Espanya (on no s'han pogut estar de posar imatges del gol d'Iniesta al Mundial...)? El psicodèlic del Japó? El de Gran Bretanya, que fa tornat boges les càmeres digitals? Jo la veritat és que em quedo com a foto que representa millor que res tota l'Expo amb la que he posat...

Quan un va un lloc d'aquests ja d'entrada ha de tenir clar que és un dia de fer cues, igual que quan va a Port Aventura. El temps real d'entreteniment és força menor que el que un es tira esperant i això s'ha d'acceptar, igual que tots ens hem de morir un dia, no hi ha res a fer. Fruïm dels bons moments i procurem no caure en espirals negatives. De fet, ja vaig anar amb l'ebook a sobre per passar l'estona d'alguna manera si calia. Ara bé, tot té un límit.

Jo en el tema Expos només tenia la referència de Saragossa, que va ser un bon pal (sobretot per entrar al pavelló d'Espanya), però mira. Per tant, basava els meus càlculs del que em tocaria rebre partint d'aquella experiència. Ara bé, si Saragossa té uns 700.000 habitants i Shanghai en té més de 19 milions, amb una senzilla regla de tres ja es veu l'escala de magnitud del meu error d'estimació sobre el concepte “caldrà fer cues”. Quan entres ja se't cauen directament al terra i tens ganes de plegar, perquè no veuràs una merda ni en una setmana. Senyors del comitè que escull on fer les Expos, des del punt de vista de lloc on saben fer coses espectaculars, molt bé, però mai més tornin a escollir una ciutat superpoblada d'un país superpoblat per celebrar aquestes coses. Moltes gràcies!

Total, cues bestials sistemàticament a tots els pavellons. Les “normaletes” eren de 3 hores i les llargues de 5. Les “especialment llargues” segons vaig escoltar vorejaven les 9 hores!! A Saragossa als pavellons de llocs xorres (posem, Sant Marino) no hi havia gairebé ningú, però aquí tot estava saturat sense excepció. Només el pavelló que recollia els estats africans, al ser força gran, no calia fer cua (ara, a dins estava atapeït). De fet, en alguns trams no es pot ni passar perquè tot l'espai transitable està ocupat per cues de gent, i alerta que sense voler no et fiquis en una. Això em va fer decidir que molts pavellons vistos per fora també eren la mar de macos i vistosos.

Però siguem positius. Per sort, ens havien explicat que si portaves el passaport a sobre tenies entrada VIP al pavelló corresponent al teu país, junt amb dos acompanyants. O sigui, passaves directament per la patilla sense fer cua mentre podies saludar a tota la munió de gent que s'esperava fora. Bé, segons el país havies de fer una mica de pena amb el tema acompanyants, però al final sempre et deixaven passar. Per millorar el tema, vàrem comprovar “in situ” (si colava, colava) que la capacitat d'accedir per ser un paisà era transitiva d'acord a les regles de votació del festival d'Eurovisión. Això va significar que, com jo anava amb una parella de finlandesos (d'un país que si que ha guanyat el festival), vaig poder veure absolutament tots els pavellons de l'Europa del Nord, incloses Estonia i Dinamarca. Però per aquesta mateixa regla, jo no els vaig poder aportar gran cosa. No vaig trobar el pavelló d'Andorra, si n'hi havia cap, i no vaig acabar de veure clar provar amb Romania.

També dins de la part positiva, com en 10 dies tanquen la paradeta, molts articles estaven súper-rebaixats segons a quines botigues (encara més dels quatre xavos que tot val aquí). Llàstima que la gran majoria de trastos no són gaire macos, semblen més aviat trets de la botiga del tot a 100 dels xinos (jeje...). “Pongos” a tutiplén...