diumenge, 31 d’octubre del 2010

Es fa fosc (真っ暗になる)

La veritat és que haver vingut aquí ben entrada la tardor és una mica rotllo, ja que les hores diürnes són bastant limitades, en contrast amb les visites turístiques anteriors que van ser en ple Agost. Com a quarts de cinc ja comença a pondre's el sol i abans de les sis ja és negra nit, segons on ets has d'anar amb compte que no et despistis i ja sigui fosc, donat que de nit és més fàcil desorientar-se quan vas per llocs desconeguts. Sobretot en el meu cas, que necessito mapes exactes per saber per on vaig, no em valen els que se salten els carrerons "massa poc importants". Tot això de perdre's a la foscor és especialment prevalent en el cas de les afores de Kyoto, on es concentren tots els temples i llocs per fer excursions per la muntanya. A més a més, com a aquestes hores també ja tanquen els llocs “visitables” (museus, temples, etc.), et trobes que ni tant sols pots aprofitar per al menys donar un tomb i fer fotos. Però bé, si un es planifica, i està al lloc addient sempre pot aprofitar les hores de foscor per contemplar els paisatges urbans de neons i llumetes tan típics.

Si, ja sé que el darrer cop vaig estar per l'hivern, que hauria de ser pitjor, però com la meva dinàmica del dia a dia era diferent i el tema de les hores de sol anava de més a menys (m'anava apropant a la primavera), l'efecte psicològic és diferent.

Però tot és veure el costat positiu. Un dels avantatges de la tardor i la temporada baixa, és que no hi ha tant turista. Això no vol dir que no hi hagi cap, alerta! Al Palau Imperial de Kyoto, pel tour reservat en anglès erem 100 (clar que només fan dos al dia). Però en general es nota que no són vacances arreu. Ara bé, per compensar, tot està ple d'estudiants d'escoles que aprofiten per fer les excursions visites culturals i acaben sortint a totes les fotos que fan. En el cas de les escoles de primària, de vegades van a la recerca d'estrangers per fer-los-hi preguntes sobre treballs que han de fer. I ja se sap a qui acabaran preguntant...

L'altre aspecte interessant és que no fa una calorada (Tokyo té una humitat brutal i Kyoto aquest estiu va estar pels 38 graus), que va força bé si has de fer caminades tot el dia amunt i avall. Addicionalment, tampoc has d'estar suportant tot el dia el sorollet dels insectes locals, molt característic dels parcs japonesos a l'estiu. Jo crec que la darrera vegada ja em vaig quedar sord en aquesta freqüència auditiva...Només per això, s'agraeix que faci fresca!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada