La tornada (!_!) (帰り)

Finalment ha arribat el dia inevitable...el dia de la tornada a casa. El temps ha passat volant. Ara mateix estic esperant ja per marxar cap a casa (als països civilitzats als aeroports tenen Internet de qualitat gratis). Les meves pirules que m'he pensat per distribuir de manera òptima la càrrega han funcionat i no hagut de pagar res de sobrepès. 21 quilos ^_^, quan vaig venir amb 29...i puc assegurar que porto uns quants trastos extra a sobre, però no hi ha res com saber aprofitar les butxaques d'una jaqueta. Mira que ja sé que no puc entrar a segons quines botigues, però no hi ha manera, s'havia de còrrer el risc. Però pitjor és qui s'ho gasta en substàncies estupefaents. Sé que en Wargo m'entén.

La meva experiència ha estat molt bona, tant a nivell professional com personal, i no em penedeixo gens d'haver fet el pas de venir fins aquí, al preu d'haver de deixar enrera durant una temporada coses que també són importants (tot just ara que estrenava casa!). Vaig tenir molta sort coneixent una persona com en Leonard. Crec que en aquests 3 mesos he treballat més que en els 6 anteriors, i tot i que potser encara podria fer alguna cosa més, penso que marxo sense decepcionar a ningú i amb tothom content. Igualment, me'n vaig amb una carpeta plena de deures.

En el pla personal, he conegut gent (tots completa i absolutament normals) i m'ho he passat bé amb ells. He pogut practicar, més o menys, l'idioma, i ser conscient del que he progressat en dos anys anant a la EOI. I sobretot, aprendre nou vocabulari imprescindible per la supervivència: el famós 公開鍵暗号化, criptografia de clau pública, プラモ, maqueta, ナイスボート, per dir que una cosa l'han censurat a la tele, 絶対領域, les cuixes de les noies, etc. A la inversa, jo ja he tingut prou feina a que diguin "jamon serrano" en una llengua on no existeix la "rr" i com es brinda ("xin xin" aquí vol dir , ejem, "tita"). També marxo amb un aparatet que m'han regalat els meus companys que quan el vas pitjant va dient, successivament "Ka-me-ha-me-ha!". Aquesta gent no saben el que han fet donant-me això.

Però ara que toca la seva fi, tot plegat em recorda, molt oportunament, un capítol de GitS:SAC (el 12 exactament) on hi ha un director de cine decideix fer la millor pel.lícula de la història. De fet, assoleix tant el seu objectiu que la gent que la veu no vol deixar mai de veure-la i es queden atrapats allà, veient-la contínuament. En qualsevol cas, La "moraleja" de la història és que fins i tot quan estàs en la millor de les situacions, la vida és moviment i canvi, i tard o d'hora has de triar passar pàgina i enfrontar nous reptes. Un no es pot quedar ancorat, tot ha de tenir un final, i seguir endavant. Bé, si a algú li van més els clàssics, doncs el mateix es pot treure (entre d'altres coses), d' "El Mag d'Oz".

Qui ja em coneix ja sap que el Japó té una cosa especial. Gràcies al doctorat he tingut la sort de visitar diversos països, i a alguns llocs m'ho he arribat a passar però que molt bé, però en el fons, un cop visitats, ja està, tampoc em cal tornar. Només hi ha un lloc (sense comptar el meu poble, es clar, que no el canviaria per res) on podria tornar-hi 20 cops i mai em cansaria. Encara no he marxat i ja tinc ganes de tornar.

Però bé, en Leonard m'ha dit que hi ha unes post-doc molt xul.les per quan acabi la tesi...

終わり...?