かわいい

Aquesta entrada m'he estimat més fer-la ja a les acaballes de tot plegat per no arriscar-me a tirar pel terra qualsevol bon concepte que es pugui tenir de mi només començar el bloc. Millor ara que ja s'acaba i plego. Són temes complicats per les sensibilitats modernes en les que vivim avui en dia, on la gent s'ofèn ràpid. Evidentment, finalment no em puc estar de parlar de les japoneses que campen per aquí.

Fa un temps va sortir el tema de les paraules genuïnes de cada idioma. Doncs igual que hi ha el terme súper-japonès del 過労死, una altra paraula 100% japonesa és la de kawaii (かわいい). I si un ha de triar una paraula per definir a les japonesetes d'alguna manera, jo em quedo amb aquesta i cap altra. Habitualment, s'accepta com a traducció correcta el terme "bufó/na" (en anglès seria "cute"). Ara bé, per molt mega-guais que siguin les definicions en diferents idiomes de la viquidèdia, penso fermament que hi falta un matís molt important que no està reflectit a cap: una mica el de "kitsch" o "nyonyo". Amb bufó a seques no hi ha prou, junt a una petita sensació de tendresa també hi ha d'haver un cert sentiment d'estupefacció o incapacitat de creure el que veuen els teus ulls. Una companya de feina crec que per casos com aquest sol usar el terme "superestupendes".

Qualsevol que hagi vist una japonesa joveneta passejant en tot el seu esplendor sap el que vull dir: vas a un dissabte a les 9 del matí al súper i te les trobes pel carrer amb ulleres de sol gegants (amb brillantets al voltant), botarrons de tacó alt fins el genoll, micro-faldilla/pantalons i una blusa amb brodadets treta de la Mariquita Pérez, en bicicleta anant a comprar, posem, una capsa de piles. És la moda, diuen els meus companys, i tot seguit es riuen. I ja pots estar a 4 graus sota zero, que la cosa no canvia, ja us ho puc garantir. Com dèia l'Elrond..."¡yo estuve allí!". També imprescindible dur penjant ja sigui del bolso o del mòbil uns 400 ninots. Bé, ho dels nintos ja és general a tothom, jo mateix m'he hagut de penjar un parell a la cartera perquè al laboratori no es pensin que sóc un trist friki. Les noies, símplement, en porten el quadruple.

Si el concepte de normalitat es basa en l'opció triada per la majoria, doncs totes van vestides la mar de normals, es clar. Però per un occidental té la seva tela anar tot el dia amb aquest plan. Com vaig dir a la meva visita a Dazaifu, vas per la muntanya, enmig d'un pedregal, i allà hi ha un parell de japonesetes amb botes de tacó alt, avançant com poden, que no sé com no es maten. Ara, t'hi acabes acostumant, eh?? És clar al que també t'acostumes és a tots els cartellets d'"alerta assetjadors/pervertits" (チカン) que hi ha penjats al trens, així com els vagons de tren o les zones de descans a la univeristat exclusives per dones. La cosa sembla que està fatal.

Basant-me en la meva experiència anecdòtica sense valor estadístic, si un altre tret especial tenen les joves japoneses, és la seva capacitat de fer que les noies occidentals es passin el dia rajant d'elles quan les veuen ^_^ Dins la meva mostra, els resultats ara mateix ascendeixen al 100% dels casos, d'índole i perfil divers, repartits en totes les vegades que he estat al Japó. I que consti que la mostra inclou les presents al congrés. No falla, a la que les veuen amb el seus vestidets, totes ben pentinades i maquillades (diguem, per anar a comprar un quilo de tonyina a la peixeteria un dimarts a la tarda) i aguantant un bolso (o tres) rosa enorme(s) de Loius Vuitton penjant del colze, amb el palmell de la mà cap a dalt, en una actitud que crec que els més tradicionalistes podrien considerar com femenina, comencen a treure foc pels queixals de mala manera. I així es poden passar una bona estona rajant i rajant, je je. És molt entretingut (una estona).

El tema "modelets" a part, també crida l'atenció que entre les noies (i ja també de més grandetes), el kimono encara es considera un vestit femení de gala absolutament acceptable i habitual. En qualsevol cerimònia important, gairebé totes van vestides així, molt poques porten una altra muda, tot i que tampoc és estrany que hi vagin pel carrer, simplement perquè és una festa important o volen anar mudades. És lògic, tenint en compte el que es posen per anar "de carrer"/informals. La foto superior és de la cerimònia de graduació de la universitat. Jo no m'imagino el cas equivalent nostre, amb totes vestides de pubilla, la veritat.

Parlant de la universitat, per allà no anem mal servits, però clar, és una universitat de carreres tècniques, pel que ja se sap. Només ens salvem perquè hi ha una carrera d'estudis ambientals. Més que a tota la UPC junta, n'hi ha, segur. Igualment, per tots els voltants el que hi ha força són instituts de secundària on són majoria. Les nenes dels instituts ja estan a un altre nivell, donat que totes van sempre amb el típic vestit de marinereta i un aspecte força uniforme. Però mira, recordo un company, encara consultor a la UOC, que aquest tema precisament li anava molt. Ara bé, parlem de nenes de 16-17 anys. Eps!! Tot i així, algun cop en Leonard, el meu tutor aquí, m'ha dit que, com sóc occidental, que un dia m'atreveixi a convidar-les a algo i ja veuré. Aquest home de vegades crec que es passa una mica de catxondo...