El congrés

Com ja he comentat, de vegades fins i tot treballo per aquí. De fet, la setmana del 15 de Març vaig estar de congrés i em va tocar donar una mà a organitzar, i ja posats, presentar un article de recerca De fet, l'any passat es va celebrar a Barcelona, i va ser com a conseqüència d'haver-hi assistit que vaig poder conèixer gent del FIT...de manera que aquí he acabat.

La veritat és que ha estat una setmana bastant atrafegada en la que no he pogut fer res de profit, excepte les tasques associades al congrés. En aquest cas la cosa ha estat bastant interessant, ja que, com és ben conegut, la gent té una certa tendència sempre a preguntar-me on estan els llocs. Doncs ara només cal imaginar què passa si, enlloc d'anar passejant pel carrer, realment estic darrera d'un mostrador d'informació. A tot plegat cal afegir la particularitat de que, com el 90% de la resta de l'organització (o sigui, els meus companys de laboratori), d'anglès no saben ni papa, i abans es donarien amb una pedra al cap que parlar-ne, a part d'hostessa i guia m'ha tocat el paper extra de traductor simultani, combinat amb el paper de corrector oficial de presentacions fetes pels companys.

De fet, sobre el tema idioma, la cosa ha estat una mica malament, perquè clar, t'ajuntes amb un hispà de Florida parlant castellà, un de la UPC en català, uns austríacs parlant en anglès i la penya del Japó, i al final jo ja no sabia ni en què estava parlant. Amb ho bonic que és no saber idiomes i simplement poder filtrar el que no entens en absolut. A més a més, he estat incapaç de dir un "Good Morning" o un "Yes" en tot el congrés, només em sortia dir こんにちは o はい...fatal!

Sobre la presentació...doncs m'han matxacat a preguntes de mala manera (un pàio estava obsessionat amb el multicast) i he hagut d'estar aguantant el tipus 40 minuts...ja li val al que no ha vingut, i per culpa del qual sobrava temps a la sessió!!

Finalment, l'apartat més positiu de tot plegat se suposava que era que podria veure alguns "paisans" que també venien a presentar articles, per no oblidar-me de parlar el català, però els molt mamons (amb tot el carinyo del món) els he vist ho just per fer la seva presentació i poc més, a la que han pogut han fotut el camp a fer turisme pel Japó. No s'han quedat ni per veure la ciutat...amb prou feines els ho pogut dir hola. Tampoc diré que no els entengui, clar.

Afortunadament, en aquests congressos sempre coneixes gent nova, i com la gent de cultures similars tendim a ajuntar-nos, vaig conèixer a uns grecs molt catxonodos. que anaven una mica desquiciats amb el tema dels noms de les estacions només en japonès. És el que té el caràcter mediterrani. També s'ha ajuntat un iranià que fa tres anys que para pel Japó (i sap tant japonès com jo...o sigui, un nivell abismal). Es veu que li fèia molta gràcia el tema Espanya per això d'Al-Andalus i que ens van envair, però ja em vaig encarregar de dir-li que en tot cas en aquella època a qui van envair realment va ser als alemanys. D'aquest pobre noi, especialment interessant va ser el moment que es va adonar ja massa tard que s'havia fotut una brotxeta de porc. Afortunadament, aquesta circumstància no va fer que es manifestés cap entitat sobrenatural ni que caigués cap llampec del cel.

A veure si aquesta setmana puc treballar de debò...