Maquinetes (マキネテス)

Aquesta entrada se la dedico a Picard, ja que atén a una petició seva ^_^

Entre els diferents aspectes en els quals els japonesos no tenen cap mena de mesura, sens dubte, estan els salons recreatius. Aquí no em refereixo als entranyables “pachinko”, on he vist gent fent cua a les 8 del matí, esperant que obrissin les portes per gastar-se la setmanada com verdaders ludòpates, sinó a les maquinetes recreatives de tota la vida. Exacte, les que temps ençà valien 5 duros.

Normalment, per aquí aquestes sales s'anomenen “X Station”, on canvies la X pel nom de companyies mítiques com Namco, Taito o Sega. Per qualsevol persona amb cert bagatge ens els videojocs, els seus noms et fan sentir nostàlgia i fet un iaio (si totes les meves hores dedicades al Bosconian s'haguessin destinat a pal·liar la fam del món...”Blast off!”). Pels nascuts després del 1990, clar, llegir aquestes entrades de la Viquipèdia no és el mateix, com a molt els vindrà al cap un eriçó blau. Algú també podria preguntar que què passa amb Konami. Doncs aquesta resulta que el que té és una cadena de gimnasos!

De màquines hi ha de tota mena, a cadascuna més rocambolesca i espectacular. Per exemple, a mi em va cridar l'atenció una on jugues amb cartes (comprades a part) que representen futbolistes sobre una taula, i segons les jugades que fas, a la pantalla es veu una representació del que ha succeït. També n'hi ha amb un “target” especialment infantil per nens, amb comandaments com espases i tal. Però sobretot, de les que hi ha més són aquelles amb una pinça per intentar agafar algun premi. Però d'aquestes, el que és més curiós és que hi ha força on el premi és del tipus, una capsa de galetes o de cereals, o una bossa de patates. Jo entenc la gràcia de guanyar un pelutx, enlloc d'anar a la botiga a comprar-lo, però, una capsa de cereals que es ven al súper de la cantonada??? I val 200 iens intentar-ho, no creguis! (tres intents, 500). Evidentment, ja estan pensades perquè et deixis els quartos, ja.

D'aquestes sales també n'hi ha per BCN (a Diagonal Mar hi ha una Namco Station en un raconet, que només es redimeix pel Dance Dance Revolution), però clar aquí, per una banda, ocupen 3 plantes senceres d'un edifici, i per altra banda n'hi ha una a cada cantonada. Si al tirar una pedra falles i al final no li dones a cap temple, per força li dones a un saló recreatiu o a un pachinko.

Tot i així, jo, com a bon mitòman que va créixer a l'època dels 80, em quedo amb els meus antics salons recreatius de barri, de terra enganxós i lloc ideal per fer campanes. Llocs mítics per mi amb noms gens sofisticats: Juguetes Miguel, Bar Bahia...els quals ja no existeixen (sniff).

Ara bé, aquí molta tecnologia, però no tenen l'artefacte definitiu per establir a quin graó pertanys dins la cadena alimentària a un saló recreatiu. Res d'Street Fighter 4, ni Tekkens ni altres tontades semblants. Em refereixo, evidentment, als futbolins.