dijous, 26 de març del 2009

El súper (スーパー)

És de sobres conegut que els supermercats són trampes preparades totalment a consciència per cultivar l'esperit consumista dels que hi entren. Cap producte està ubicat per casualitat i forma part d'una estratègia per comprar. Bé, doncs els supermercats japoneses són això, però multiplicat per 100. Tot està ple de coloraines i dibuixets, i posar-te a comparar productes és com llegir un manga. El primer cop que vaig anar no em vaig poder treure del cap la musiqueta de la secció de carn congelada fins passats dos o tres dies: lorelore lorelore...onaka ga ippai! (お腹が一杯, estic tip de menjar). Resulta evident que els nens aquells que van tenir atacs epilèptics mirant els Pokémon va ser perquè els seus pares mai els havien dut al súper i no s'havien immunitzat encara a la sobreestimulació sensorial.

El que tinc al costat de la residència és de mida Carrefour i té de tot. Els seus preus són bastant econòmics, pel que val la pena carregar menjar per tota la setmana. La veritat és que es nota molt respecte els preus de les altres botiguetes de menjar més en plan Condis (les anomenades “combini”, コンビニ, de “convenience store”).

Un fet que em va cridar l'atenció és la secció on venen l'arròs. Com totohm ja sap, aquí l'arròs és tan comú com la paraula barrufar entre els barrufets. Els fideus són d'arròs, el licor és d'arròs...segur que si mossegues una cadira també fa una mia de gust a arròs (de moment encara no ho he provat). Per tant, aquí aquest ingredient no es ven en paperines, sinò a l'engròs. La secció d'arròs del súper es composa de piles gegants de sacs de 10 quilos en endavant. De fet, a l'entrada, hi ha una botiga de només arròs on en venen directament de de dipòsits gegants perquè et puguis endur 20 o 30 quilos de cop.

La part que més m'agrada, evidentment, és la dels pastissets. Un es pensa que aquí farà molta dieta, amb alimentació sana sense carns vermelles, molt de peix (cuit, cru o “extra-fresc”), tofu, verdures...però clar, això és perquè no ha vist les pintes que fan aquí els dolços. Hi ha una varietat infinita. Evidentment, et pots comprar els dorayakis a granel...mmmm!

Tot i que podria escriure un llibre sencer sobre aquest lloc, finalment, també em crida l'atenció és que hi ha molts productes que tot i ser envasats, caduquen per d'aquí dos dies, la qual cosa és bastant empipadora (bé, igualment jo tampoc tinc manies amb coses caducades de 2-3 dies si no veig que ha desenvolupat el seu propi ecosistema). La part positiva és que als prestatges on acumulen totes les coses que caduquen AVUI es troben ofertes molt interessants. Sens dubte, una mina d'or si ets un freegan...

4 comentaris:

  1. crec que si visquéssim al Japó, viuríem del racó de les coses a punt de caducar...oi?

    carme

    ResponElimina
  2. Ostres!, amb el que m'agrada l'arròs... podries fer-me un petit favor i portar-me un parell de paquets d'aquests de 30 quan tornis? ;)

    Joan, espero que quan tornis no t'assemblis al doctor Slump de tant menjar dolços!!!

    ResponElimina
  3. albatros, segur que en Joan no te cap problema en portar l'arròs...només que et cobren 30 € per kg a l'avió. Et sortirà una mica car, però segur que no t'importa gens, oi? l'arròs és l'arròs!

    ResponElimina
  4. Per una banda, si tant t'agrada l'arròs, ara ja no em quadra com es que cada 20 minuts...

    D'altra banda, ja saps que al Dr. Slump m'assemblava totalment abans de venir, però més aviat en la part mental (i no pas en el sentit "geni inventor").

    ResponElimina