Taiko no tatsujin (太鼓の達人)

Ara ja fa em penso que 3 anys, un amic de la feina va entrar per la porta del seu despatx amb una nova joguina que acabava de sortir: una PSP. És el que té aquest home, que li encanten els "gadgets" de darrera generació. Jo en aquell moment ho vaig considerar un aparatet entretingut, però molt car per la possible utilitat que li podia donar.

Fins que vaig descobrir el joc del Taiko no Tatsujin (太鼓の達人). A l'endemà ja me l'havia comprat. Jo sempre dic que una consola sempre s'ha de comprar perquè t'agraden els jocs que té, no pel seu hardware. Uns se la compren pel Final Fantasy, uns altres pel Zelda. Doncs mira, jo ho vaig fer per un joc tonto de tocar timbals., que està pensat els nens Més tard descobriria que aquest joc també estava per la DS...però això és una altra història.

Doncs resulta que al centre comercial del costat de la residència està aquesta incomparable màquina, en la seva versió original: amb timbals de debò. O sigui que quan vaig a comprar per la setmana em puc entretenir una bona estona. Com ja he esmentat, jo també tinc el meu ego infantil, pel que no puc evitar estarrufar-me quan davant de tot de nens japonesos de 8 anys faig una cançó amb cap errada, un "full combo" (フルコンボ), en nivell difícil. Els 100 iens millor invertits de la meva vida.

Clar que per ells sóc un estranger que no se sap ben bé que deu pintar a aquí, no saben que han estat 3 anys de dur entrenament fins arribar a aquest moment de culminació personal...