Els corbs (烏)

A part de gats al Japó hi ha altres bestioles. Dos de les més significatives són els les cigarres (de tamany A++) i els corbs. Per sort, ara tot just ha acabat l'hivern i tampoc portem molta primavera, pel que es pot anat tranquil·lament pel carrer sense estar escoltant constantment l'insuportable soroll de les cigarres (una mica fa gràcia, però al final et rebenten els timpans). Però del que un no se salva és del corbs sigui l'época que sigui.

Vagis al temple que vagis sempre esta plagat de corbs. Segons tinc entès, el corb és l'animal que representa el missatger dels Déus, i per tant és benvingut en els llocs de culte i respectat. Una mica com les vaques a l'Índia, només que jo no em menjaria un corb. La veritat, aquestes bèsties són però que molt grans, fan una mica de por quan grallen i es posen a volar per allà. Una picotada ha de fer mal. De fet, veure'ls sempre em recorda a una de les escenes xungues de la pel.li Excalibur (10 "punts normals" per qui sàpiga a quina em refereixo...).

Segons he llegit darrerament, el seu estatus quasi-sagrat s'està començant a convertir en un problema, ja que com els cuiden molt bé, estan procreant massa i ja s'han convertit en una plaga que cal considerar seriosament. El resultat és que, al final, estan igual que nosaltres amb els coloms, però amb una bèsties més xungues. Només cal mirar al darrera d'alguns restaurants per veure tot plegat. A veure qui és el maco que passa per aquell carrer.

Clar, que això de que "criatures d'estatus diví" siguin un problema per la convivència no és exclusiu del Japó. Per allà també en tenim unes quantes que tenen tela...quasi millor els corbs.