Interludi a Shanghai (I): El metro

Quan un arriba de nou als llocs, sempre li toca fer el préssec tard o d'hora. Bé, jo ja havia estat a Shanghai, però com va ser de vacances amb tot organitzat per agència de viatges, un està en un entorn més controlat o no s'ha de buscar la vida de qualsevol manera, estàs protegit.

En aquest cas, preparant la logística del viatge, vaig pensar que, donat que l'aeroport i el lloc del congrés estaven connectats per metro, el podia agafar i així també ja tenia una mica controlat com funcionava, amb calma. El que jo no era conscient és que el metro de Shanghai és ENORME, amb línies extra-llargues. De fet, a la línia 2 has de fer transbord amb ella mateixa. O sigui, a una parada t'obliguen a baixar per agafar un altre comboi de la mateixa línia a l'andana oposada. Amb el tema de la Expo, en 4 anyets es veu que se'ls ha anat la mà fent línies de metro. I pensar que quan jo feia tercer d'EGB és quan es començava a dir que el metro algun havia d'arribar al centre del meu poble...

Parlant de transbords....en els que es realitzen cap a terminals de línia, i especialment aquests “en la mateixa línia”, molt divertides les carreres que fa el personal per ser dels primers a entrar a l'altre comboi, que està buit, i poder trobar lloc per seure. Jo al menys mai he vist gent a en plan carrera a per totes a les parades de Paral.lel o La Pau, per exemple...I que no se t'acudeixi quedar-te bloquejat ni un segon o pilles mastegots per totes bandes (això és a part d'acabar estant de peu). Per poder sobreviure és millor deixar-se els escrúpols a la maleta i si cal repartir, doncs es reparteix, perquè no hi ha pietat ni dissimul. Fins i tot intentar capitalitzar tenir un pam i 30 quilos més que força gent del vagó costa fer-se respectar, són molt tenaços. Però com acostumo a dir, algú que ha estat tants anys al Saló del Manga ja té bastant superat això de no tenir pietat de ningú més baixet que ell si en té l'oportunitat. Jo m'he quedat amb un pam més d'una una vegada, però també, de moment, algú ja ha sortint volant :P

Total, que al final vaig trigar ni més ni menys que 2 hores i escaig en arribar d'una banda a l'altra. Però mira, el millor del viatge, el preu total per anar entre unes quantes zones tarifaries (com qui diu, Sitges-Mataró): 9 iuans. Per recorreguts més raonables, costa entre 3 i 6. A veure quan aprenen els de l'ATM!