Interludi a Shanghai (III): La (es)per(l)a d'orient

Com ja he estat a Shanghai amb anterioritat, doncs no hi ha gaires coses importants de la ciutat per visitar on no hagi estat ja, toca repetir. En una escapada vaig pensar que potser seria interessant tornar a fer una ullada a l'edifici emblemàtic per antonomàsia a aquí, la Perla d'Orient. Es tracta de la torre de comunicacions més alta d'Àsia (la tercera del món), amb una forma ben característica, en plan nau espacial. Quan un pensa en l'skyline de Shanghai, segurament és el primer que li ve al cap.

Malauradament, la memòria juga males passades, ja que si bé a fora no es veia gaire cua, no vaig recordar que la cua de debò comença un cop a dins de l'edifici, quan ja és massa tard per fer marxa enrera. I era inhumana..Al final em vaig estar 2 hores allà tancat abans no vaig poder pujar. Suposo que com quan vaig anar, tot i fer-ho en plena temporada turística, al ser en grup i poder xerrar amb algú el temps em deuria passar més ràpid. Però tot sol, fent cua “a la xinesa” (qui hi ha estat ja m'entén...) va ser un conyàs important. Sembla que amb la Expo totes les atraccions de la ciutat són especialment plenes de turistes encara que sigui temporada baixa.

Una altra cosa que no recordava és el mirador exterior circular que hi ha a la segona estació, a uns 263 metres d'alçada, amb terra de vidre. Suposo que l'altra vegada deuria passar de sortir, ja que és especialment xungo per la gent que patim de vertigen. Però clar, haver fet la megacua del dia t'aporta un gran incentiu per treure't les tonteries i amortitzar fins el darrer iuan de l'entrada. Tot i així, quan vaig tornar a entrar encara em tremolaven les cames. Que és una xorrada perquè tot és súper-segur, es clar, però la part irracional té aquestes coses quan s'imposa a la racional.

Després de l'experiència, crec que passo de més llocs on ja hagi estat i toqui fer cues...que a l'Expo ja me'n afartaré.