Miyajima (宮島)

Quan parava per Hiroshima i ja havia vist el més rellevant, vaig pensar que, ja posats, podia treure un darrer partit al JR Rail Pass i fer una visita llampec a l'illa propera de Miyajima, ja que el ferri fins allà també el cobreix. Aquesta localitat és una de les més conegudes i típiques del Japó (està al top 3 oficial d'imatges sobre el Japó), ja que és on està l'arc torii (鳥居) construït a l'aigua que surt pràcticament sempre a qualsevol guia, ja sigui a la portada mateix o de ben segur que en alguna foto a l'interior. Gairebé es podria dir que si no surt en alguna foto a una guia, ja la pots llençar. Caram, si és que precisament és la imatge que surt d'exemple a la Wikipèdia en anglès sobre què és un arc torii!

El cas és que jo sabia que existia aquesta construcció, però no tenia molt clar, a part d'això i del seu temple associat, què hi havia a la illa. Doncs bé, el que hi ha és un llogaret convertit en una màquina perfectament engreixada i dissenyada per rebre turistes i vendre coses. Tot plegat és pràcticament un carrer a vessar de paradetes de records o menjars típics d'allà: les ostres cuites a la brasa i pastissets de peixos o cefalòpodes diversos, però especialment anguila. ja diu molt que tot està perfectament en anglès i fins i tot segons on en altres idiomes. Independentment de l'aspecte més turístic general, sembla que la illa és un bon indret per fer excursions i caminades pel seu interior. Hi ha un servei de telefèric gratuït per anar a la part més alta de la muntanya.

Una altra sorpresa que m'he dut, ja que no ho sabia d'entrada, és que als boscos de l'illa hi ha una població no menyspreable de cérvols. Amb tant de turista al final aquests s'han domesticat, i ara es passegen pel poble tranquil·lament, a veure què arrepleguen. Els pots tocar i no passa res. La meva experiència al menys ha conclòs que aquests si que estan domesticats de debò, i no com els seus cosins psicòpates de Nara, que per endrapar un tros de paper no tenen problemes a fer rodolar pel terra als turistes o fer-los fugir cames ajudeu-me. Aquests m'han semblat molt més tranquils. Tot un detall.

La veritat és que ha estat una llàstima que fos una visita ràpida, perquè és un lloc maco per passar-hi tot el dia...en fi!