El centre neuràlgic de Tenjin, on van a desembocar totes les parades de metro i d'autobús (la Plaça Catalunya de Fukuoka) està plagada de grans magatzems de tota mena. Qualsevol cosa que un vulgui cercar, aquí la ha de trobar segur en algun lloc. Per qui no li agraden els grans magatzems, llavors hi ha tot de galeries comercials en alguns carrerons amb petits negocis més tradicionals (per exemple, hi ha un grapat de kimonos o zouri). De fet, el propi metro és una galeria comercial subterrània de mida considerable i molt maca, tota pavimentada i ben cuidada (en contrast amb els tenderetes del metro de BCN). Per les nits, quan s'encenen els llums, és realment la imatge que un té de les confluències de carres amples al Japó, on a partir de la tarda, els caps de setmana, tot està ple de gent. Com tornar a veure Balde Runner.
Pels voltants de tot el bullici es poden trobar parcs una mica més recollits i alguns museus i centres culturals. El més important de tot és el centre de convencions ACROS Fukuoka, que està construït amb forma de ziggurat, on a cada pis tot està ple de plantes, quedant perfectament integrat amb el parc que té al davant, tot just al costat del riu. També em fa força gràcia que en qualsevol lloc, en un moment donat, et pots trobar una figura de disseny enmig del paisatge urbà: uns barrets, una granota, una girafa, un gos raper, etc. Però el tret més característic del banc del riu entre Tenjin i Nakasu, i el que defineix totalment la zona són els yatai: petits carros on fan menjar i pots seure i sopar fideus o algun plat calent ràpid (bé, ja he parlat de Blade Runner, no?). Quan es comença a fer fosc els van muntant i n'hi ha la tira. Però com la meva càmara és fatal fent fotos de nit, doncs caca de vaca.
De fet, la illa de Nakasu ja vindria a ser com la part baixa de les Rambles/Drassanes/Paral.el. No pas perquè hi hagi un museu de cera o un edifici amb una reproducció a escala natural d'el buc de Don Joan d'Au
Resum: Lloc de visita imprescindible. I per si tot el que explicat no és prou, encara deixo per més endavant el motiu principal (a part de les minyones, es clar...).
Hola,
ResponEliminaDe fet, certament la vista principal de la piràmide de Blade Runner es va ambientar a Tokyo, tot i que ho van vendre com a Nova York. Gran clàssic de la SciFi. Quan tornis hem de fer una quedada per veure-la !!
m'apunto!
ResponElimina24.000 iens l'hora? a Barcelona hi ha japoneses més econòmiques ;-)
ResponEliminaÉs que aquí el nivell de vida també és més alt...el bitllet integrat d'un viatge de Zona-1 val més de 2 euros.
ResponEliminaAmb ho ben informat que estàs, no m'estranya que signis com anònim ;-)
Caram Joanet, quantes activitats!
ResponEliminaEl noi que tot s'ho menja, que no té vergonya de cantar amb un karaoke (jo encara no te vist en plena actuació)... ens facilita una guia millor que la Lonely planet!
Llegint-me tot el blog d'una tacada (ja tinc els ulls ja irritats, que se'm sortiran de les òrbites...), m'he adonat que a sobre tens una facilitat per escriure, un Shakespeare en potència!
Una abraçada des de bcn!
Albert I.
>no m'estranya que signis com anònim ;-)
ResponEliminainternet està ple d'espietes!
Home, merci, però Shakespeare crec que tampoc...simplement és que quan un va a llocs singulars, sempre té alguna cosa per explicar perquè li ha cridat l'atenció. Segur que tu també podries escriure un llibre sencer sobre les teves vivències a l'índia (per les quals t'envejo).
ResponEliminaep! no ens deixis ara sense el motiu principal, apart de les minyonetes!!
ResponEliminaDoncs, ja saps, no oblidis sintonitzar aquest bat-canal a la mateixa bat-hora...
ResponElimina