El castell de Himeji-mecha (姫路城メカ)

Un dels castells medievals més importants del Japó es troba situat a la ciutat de Himeji (姫路), a mitja hora en tren bala d'Osaka. Si bé de castells majestuosos d'aquest tipus hi ha uns quants (a Osaka mateix hi ha un molt vistós, però de construcció moderna, o també està el de Kumamoto), aquest es considera tresor nacional i patrimoni de la humanitat per la UNESCO. El castell és el que domina tot el context de la ciutat. De fet, ho únic rellevant a Himeji és el llarg i ample passeig que va de l'estació cap al castell. Al voltant, doncs hi haurà altres coses, però no són tant importants.

El cas és que he baixat de l'estació, he anat seguint els indicadors cap al castell i quan ja els arbres que voregen el passeig s'han fet a un costat, he pogut veure la immensa i grandiosa...estructura de metall semi-opaca que envolta totalment la torre principal del castell. I tot just a l'entrada un cartellet on indica que des de l'Octubre del 2009 està en reformes per restauració, que duraran res més i res menys que cinc anys. Home, d'aquesta manera la cosa perd una mica de vistositat. Ha estat una autèntica tallada de rotllo total. Però mira, com he arribat abans que obrissin, ha pogut entretenir-me mirant la cara de la resta de turistes que anaven venint i es trobaven el tema ("consol de molts...").

Al menys els japonesos s'han enrotllat i, en un exercici de deferència i coherència, mentre es fan aquestes obres l'entrada està rebaixada en un terç del preu original. Encara pots veure l'interior d'algunes parts, els pous els magatzems, els parapets. etc. Però la torre principal està tancada, que és la gràcia de tot plegat. I les andanes que hi han posat no són cap bajanada, que s'aguanten amb uns bons blocs de formigó a la base. Realment es veu que tenen per estona fent obres. De fet, tot plegat m'ha recordat quan al palau imperial de Kyoto em van explicar que cada 30 anys aproximadament s'han de canviar els teulats...i per fer-ho completament es triguen 25 anys.

Al final, ho més entretingut de tot plegat ha estat intentar que a cada foto que feies no sortís sempre al fons un bloc de ferralla enorme que trenqués el panorama. Ha costat ho seu!