Retrobament (出会い)

Finalment va arribar el dia del retrobament. Un cop vaig baixar del tren a l'estació de Fukkodaimae (福工大前) i vaig ser al FIT, caminant pel campus i visitant tots aquells llocs on vaig estar tres mesos: la residència universitària, el súper, els carrerons rurals fins arribar a la universitat i, bé, els companys del laboratori, que encara s'enrecorden de mi. O al menys els que encara queden allà...En aquest temps, algunes coses han canviat i d'altres no tant. Aaahhh, tants bons records.

Bé, ja d'entrada només arribar a l'estació central de Fukuoka (博多, Hakata) he tingut un moment de dubte de si m'havia de baixar on tocava (jeje...sort que és final de línia). I és que com estaven en obres durant la meva estada, ara es troba una mica canviada a primera vista. Però de seguida he començat a reconèixer tot, i fins i tot he recordat del tren de rodalies que havia d'agafar per anar on tocava, que té el seu truquillo.

Rondant per la zona gairebé tot està igual, però si que hi ha alguns canvis evidents per ser entrada la tardor, sortint de l'estiu, respecte a ser-hi en ple hivern. El més radical és que els camins estan plens de teranyines de mida considerable, i enmig hi ha unes aranyotes ben grosses, d'un dit de llarg, que fan una mica de por. De fet, jo no tinc clar si només deuen menjar insectes, ja que les teranyines estan just ben enmig de les voreres, a l'alçada del cap, pel que si et despistes et trobes una bona sorpresa. Jo gairebé em menjo una si no arribo a fer una maniobra evasiva. És el problema d'una societat tan educada, que els artròpodes prenen possessió de la via pública i la gent simplement deu cercar un altre camí. Al menys, quan jo era petit no haguessin durat gaire una teranyines tan grans allà enmig.

Un altre canvi important, i el més dramàtic de tots, és que ja no està al seu lloc, l'han tret...buaaa :-(

Finalment, a la universitat s'hi està fent un nou edifici, que encara està a mig construir. Precisament sobre la universitat, he arribat en un bon dia, ja que era la festa de la universitat i estava tot ple de paradetes de les associacions d'estudiants (tot un clàssic dels manga) i féien concerts. Tot plegat fins quarts de set de la tarda, es clar, que sinó es fa tard. Hi havia molt de moviment.

La resta no ha canviat gaire en aquest temps, tot està igual. Fins i tot encara estan exactament al mateix lloc, a l'aparcament a mig camí entre la universitat i la residència, els meus amics pilotes, igual de rondinaires que sempre. Un plaer retrobar-los a ells també...